dimecres, 3 d’octubre de 2018

Baixada pel riu

En realitat, com a ruta propiament dita no sé si paga la pena posar-la però, com a un començament alternatiu de la Ruta de l'aigua...PER SUPOST!

  • Distància total: 2 Km
  • Temps aprox.: 60 minuts
  • Desnivell acumulat: 105 m
  • Nivell de dificultat: baixa
  • Plànol de la ruta:





Eixim de la plaça de Sella, baixem pel carrer Major fins la carretera. Agafem la costera del Turrumpero i d'alli ens dirigim al pont vell del riu que és on comença la sendera...i en lloc de soltar-vos el rotllo vos pose unes quantes fotos.


La senda està indicada amb taques blanques/verdes

Carrer de Més Avall.

Accedim a la carretera i d'ací al Turrumpero

Baixada pel Turrumpero

Accés al pontet des de la carretera

Pont vell: comencem a pujar pel riu.



Fongs a només uns 50m del pontet.



Ombra i frescoreta...i tùnels vegetals.

Altre dels pontets de fusta que creuen el riu.

Un dels tresors amagats per la vegetació.

De totes les classes, tamanys i colors.

De dos en dos

...i més...

Detall dels ponts de fusta (i fong)

...i més fongs.

Toll de la Caldera


Xicotet salt al toll de la Caldera

Toll de la Caldera

Tornant a carretera: d'ací agafem carrer València fins la plaça


dissabte, 29 de juliol de 2017

Circular per Tafarmaig



  • Distància total: 11 Km
  • Temps aprox.: 2'30h
  • Desnivell acumulat: 300m
  • Nivell de dificultat: baixa
  • Plànol de la ruta:


Després d'un any (i pico) sense publicar res, ací torne amb una ruta realment interessant.

Casa en la pujada a Tafarmaig
Eixim de Sella sobre les 19:15, aprofitant que el sol comença a ser un poc més feble. Enfilem pel camí asfaltat que porta a l'Arc però ens desviem cap a l'Alcàntera-Xarquer. Només creuar el pontet i a apenes 50m d'ell, agafem una costera de terra que ix a mà esquerra del camí. Passarem pel costat d'un parell de cases i poc després el camí s'estreta fins convertir-se en una sendera amb forta pendent que ens portarà fins el primer lloc d'interés: l'observatori astronòmic del Racó dels Homes.
En lloc d'anar cap al Racó, enfilem pel camí de terra que ix a la dreta i el seguim fins arribar a una casa on es bifurca: agafem la costera que puja per l'esquerra del camí, deixant a la dreta l'esmentada casa.

En uns 10 minutets de pujada arribem a una xicoteta caseta de camp (foto a l'esquerra). La deixem arrere i, poc després ens trobem amb la carretereta asfaltada que puja des de l'Alt del Xarquer i ens porta directament a Tafarmaig.
Una vegada ací dalt ens trobarem amb un xalet bastant gran, amb pista de tenis inclosa: a uns 50m d'ell trobarem un entrador a l'esquerra que porta a altra casa, prop d'un turó i una pinada. 

Senda
Sense tocar aquest camí agafem una sendeta que transcorre paral·lela a ell i que sembla perdre's en la pinada (foto esquerra). Aquest caminet ens permetrà arribar fins a l'Arc sense haver de xafar asfalt i, el que és més important, sense creuar cap terreny de propietat privada.
La senda s'endinsa en la pinada però ens deixa gaudir de les magnífiques vistes que ens proporcionen els Castellets, el Puig i, allà al fons El Cabal, Sirventa, el Penyó Mulero, Sanxet...
A uns 500m d'ací veurem a l'esquerra que la gran paret de Tafarmaig que ens ha acompanyat durant tot el camí, dibuixa de sobte una especie de finestra: paga la pena desviar-se un poc del camí i pujar fins aquest mirador (foto) ja que les vistes són al·lucinants.
De volta a la sendeta i a uns 200m del mirador, ens trobem amb una tanca metàlica que superem sense cap problema per la seua esquerra, per on continua la sendeta.
Un poc més avant ens topem amb un gran diposit d'aigua...ja estem ben prop de l'Arc. En efecte: a només uns 50 metres una tanca ens torna a tallar el pàs però si la seguim cap a l'esquerra veurem que acaba de sobte i ens permet baixar al camí que puja al collado de Moèlem. Una vegada en la pista de terra baixem per ella en direcció al refugi de l'Arc PERÒ, a uns 200m ens desviem a l'esquerra (trobareu una marca PR). Ací, després de deixar enrere una cadena que talla el pas als cotxes, agafem un camí bastant còmode que transcorre per l'ombria i ens duu, després de caminar uns 700m, a unes runes. Per a no equivocar-nos: aquesta casa en runes es troba just al costat d'un poste metàlic d'electricitat vissible des de l'esmentat camí.

En arribant ací veurem que ens trobem de nou a la pista de terra que havíem agafat a l'inici (la que pujava pel costat de l'Alcàntera). Ara només cal seguir-la i ens trobarem de nou a la carretereta que ens duu a Sella: a les 21:30 estem en la plaça. Hem trigat unes 2h i vint minuts, a bona marxeta, i hem aconseguit tornar al poble encara de dia.

Algunes imatges de la caminata:
Paissatge a la nostra dreta.

Camí que ens durà a l'Arc

Vistes des del mirador de Tafarmaig


dijous, 5 de maig de 2016

Circular Sanxet-La Carrasca-Sanxet

  • Distància total aprox.: 6'7 Km
  • Temps aprox.: 1h
  • Nivell de dificultat: mitjana
  • Plànol de la ruta:


La Carrasca
Feia temps que volia conéixer La Carrasca, tant la zona com el mas del mateix nom. Per fer-la circular em vaig desplaçar amb el cotxe fins el mateix entrador de Sanxet, just baix del mas de Sanxet de Baix i a escasos 200m de la Font del Morer (més info sobre l'indret).
Seguim la pista forestal en direcció a Finestrat fins que arribem a una zona de pinada a banda i banda del camí després d'una xicoteta costera. Estem molt prop de la barrera de Sacarest, però no arribarem a ella.
A mà esquerra veurem un camí tancat amb una cadena que impedix el pas de vehicles: la sobrepassem i seguim caminant en direcció est-nordest. Al poc ens trobem a una finca bordejada per una tanca que queda a l'esquerra del camí. Des d'aquest punt veiem al front el Penyó Sanxet i s'endevina a la seua esquerra Sirventa i el Goleró (foto dreta).
Restes de ceràmica
El camí de terra continua serpejant sense massa desnivell fins que, després d'una tancada corba a l'esquerra ens trobem una costera un poc més inclinada (ací em trobà bastant restes de ceràmica, com la de la imatge de l'esquerra): després de superar-la arribem a un indret on el Puig Campana se'ns mostra en tot el seu esplendor. Compte ací perquè hi ha un encreuament: caldrà agafar el camí a l'esquerra.

Al poc de deixar enrrere la bifurcació apleguem al mas de La Carrasca (foto gran). S'hi troba a una planície que domina un alt.

Mas La Carrasca
Situats de front a la casa veurem sortir a la dreta una xicoteta sendera que sembla baixar cap uns conreus: l'agafem durant uns 200m moment en el que una altra bifurcació ens farà desviar-nos cap a la dreta (és el camí que sembla més xafigat així que no haurà problema en reconeixer-lo).
Primer tram de la senda

A la bifurcació, triem el camí que puja.
Uns minuts després d'agafat aquest caminet veurem que caldrà fer una xicoteta pujada per la penya: res important. Una vegada ací ja deixem enrere l'agrest paissatge de La Carrasca i creuem una zona típica de monte alt amb espart, margalló i coixins de monja. Si feu la vista enrrere podreu gaudir d'aquest paissatge que us mostre a la següent panoràmica:

De sobte el paissatge torna a canviar i l'últim tram fins arribar al coll de Papatxí serà per un bosquet en la zona d'ombria.
Uns deu minuts després ens trobem al Papatxí (foto) i des d'ací, passant pel costat del monesteri budista, arribem al cotxe en apenes quinze minuts.
El Papatxí

Aquesta ruta circular es pot combinar perfectament amb la que us explicà del Goleró de forma que podríem sortir des del refugi de l'Arc, pujar a Sirventa, baixar pel Goleró, pujar a Papatxí, des d'ací a la Carrasca i de nou a l'Arc per pista asfaltada.

Ací teniu unes quantes imatges més:

Molí de vent per a puar aigua (ací pense que hi ha una font)


El puig des de la pujada a la Carrasca

Fongs a un tronc d'arbre

Monolit conmemoratiu prop del monestir budista

Ofrenes

Papallona reina (papilio Machaon)

Fi de la ruta.