dissabte, 29 de juliol de 2017

Circular per Tafarmaig



  • Distància total: 11 Km
  • Temps aprox.: 2'30h
  • Desnivell acumulat: 300m
  • Nivell de dificultat: baixa
  • Plànol de la ruta:


Després d'un any (i pico) sense publicar res, ací torne amb una ruta realment interessant.

Casa en la pujada a Tafarmaig
Eixim de Sella sobre les 19:15, aprofitant que el sol comença a ser un poc més feble. Enfilem pel camí asfaltat que porta a l'Arc però ens desviem cap a l'Alcàntera-Xarquer. Només creuar el pontet i a apenes 50m d'ell, agafem una costera de terra que ix a mà esquerra del camí. Passarem pel costat d'un parell de cases i poc després el camí s'estreta fins convertir-se en una sendera amb forta pendent que ens portarà fins el primer lloc d'interés: l'observatori astronòmic del Racó dels Homes.
En lloc d'anar cap al Racó, enfilem pel camí de terra que ix a la dreta i el seguim fins arribar a una casa on es bifurca: agafem la costera que puja per l'esquerra del camí, deixant a la dreta l'esmentada casa.

En uns 10 minutets de pujada arribem a una xicoteta caseta de camp (foto a l'esquerra). La deixem arrere i, poc després ens trobem amb la carretereta asfaltada que puja des de l'Alt del Xarquer i ens porta directament a Tafarmaig.
Una vegada ací dalt ens trobarem amb un xalet bastant gran, amb pista de tenis inclosa: a uns 50m d'ell trobarem un entrador a l'esquerra que porta a altra casa, prop d'un turó i una pinada. 

Senda
Sense tocar aquest camí agafem una sendeta que transcorre paral·lela a ell i que sembla perdre's en la pinada (foto esquerra). Aquest caminet ens permetrà arribar fins a l'Arc sense haver de xafar asfalt i, el que és més important, sense creuar cap terreny de propietat privada.
La senda s'endinsa en la pinada però ens deixa gaudir de les magnífiques vistes que ens proporcionen els Castellets, el Puig i, allà al fons El Cabal, Sirventa, el Penyó Mulero, Sanxet...
A uns 500m d'ací veurem a l'esquerra que la gran paret de Tafarmaig que ens ha acompanyat durant tot el camí, dibuixa de sobte una especie de finestra: paga la pena desviar-se un poc del camí i pujar fins aquest mirador (foto) ja que les vistes són al·lucinants.
De volta a la sendeta i a uns 200m del mirador, ens trobem amb una tanca metàlica que superem sense cap problema per la seua esquerra, per on continua la sendeta.
Un poc més avant ens topem amb un gran diposit d'aigua...ja estem ben prop de l'Arc. En efecte: a només uns 50 metres una tanca ens torna a tallar el pàs però si la seguim cap a l'esquerra veurem que acaba de sobte i ens permet baixar al camí que puja al collado de Moèlem. Una vegada en la pista de terra baixem per ella en direcció al refugi de l'Arc PERÒ, a uns 200m ens desviem a l'esquerra (trobareu una marca PR). Ací, després de deixar enrere una cadena que talla el pas als cotxes, agafem un camí bastant còmode que transcorre per l'ombria i ens duu, després de caminar uns 700m, a unes runes. Per a no equivocar-nos: aquesta casa en runes es troba just al costat d'un poste metàlic d'electricitat vissible des de l'esmentat camí.

En arribant ací veurem que ens trobem de nou a la pista de terra que havíem agafat a l'inici (la que pujava pel costat de l'Alcàntera). Ara només cal seguir-la i ens trobarem de nou a la carretereta que ens duu a Sella: a les 21:30 estem en la plaça. Hem trigat unes 2h i vint minuts, a bona marxeta, i hem aconseguit tornar al poble encara de dia.

Algunes imatges de la caminata:
Paissatge a la nostra dreta.

Camí que ens durà a l'Arc

Vistes des del mirador de Tafarmaig


dijous, 5 de maig de 2016

Circular Sanxet-La Carrasca-Sanxet

  • Distància total aprox.: 6'7 Km
  • Temps aprox.: 1h
  • Nivell de dificultat: mitjana
  • Plànol de la ruta:


La Carrasca
Feia temps que volia conéixer La Carrasca, tant la zona com el mas del mateix nom. Per fer-la circular em vaig desplaçar amb el cotxe fins el mateix entrador de Sanxet, just baix del mas de Sanxet de Baix i a escasos 200m de la Font del Morer (més info sobre l'indret).
Seguim la pista forestal en direcció a Finestrat fins que arribem a una zona de pinada a banda i banda del camí després d'una xicoteta costera. Estem molt prop de la barrera de Sacarest, però no arribarem a ella.
A mà esquerra veurem un camí tancat amb una cadena que impedix el pas de vehicles: la sobrepassem i seguim caminant en direcció est-nordest. Al poc ens trobem a una finca bordejada per una tanca que queda a l'esquerra del camí. Des d'aquest punt veiem al front el Penyó Sanxet i s'endevina a la seua esquerra Sirventa i el Goleró (foto dreta).
Restes de ceràmica
El camí de terra continua serpejant sense massa desnivell fins que, després d'una tancada corba a l'esquerra ens trobem una costera un poc més inclinada (ací em trobà bastant restes de ceràmica, com la de la imatge de l'esquerra): després de superar-la arribem a un indret on el Puig Campana se'ns mostra en tot el seu esplendor. Compte ací perquè hi ha un encreuament: caldrà agafar el camí a l'esquerra.

Al poc de deixar enrrere la bifurcació apleguem al mas de La Carrasca (foto gran). S'hi troba a una planície que domina un alt.

Mas La Carrasca
Situats de front a la casa veurem sortir a la dreta una xicoteta sendera que sembla baixar cap uns conreus: l'agafem durant uns 200m moment en el que una altra bifurcació ens farà desviar-nos cap a la dreta (és el camí que sembla més xafigat així que no haurà problema en reconeixer-lo).
Primer tram de la senda

A la bifurcació, triem el camí que puja.
Uns minuts després d'agafat aquest caminet veurem que caldrà fer una xicoteta pujada per la penya: res important. Una vegada ací ja deixem enrere l'agrest paissatge de La Carrasca i creuem una zona típica de monte alt amb espart, margalló i coixins de monja. Si feu la vista enrrere podreu gaudir d'aquest paissatge que us mostre a la següent panoràmica:

De sobte el paissatge torna a canviar i l'últim tram fins arribar al coll de Papatxí serà per un bosquet en la zona d'ombria.
Uns deu minuts després ens trobem al Papatxí (foto) i des d'ací, passant pel costat del monesteri budista, arribem al cotxe en apenes quinze minuts.
El Papatxí

Aquesta ruta circular es pot combinar perfectament amb la que us explicà del Goleró de forma que podríem sortir des del refugi de l'Arc, pujar a Sirventa, baixar pel Goleró, pujar a Papatxí, des d'ací a la Carrasca i de nou a l'Arc per pista asfaltada.

Ací teniu unes quantes imatges més:

Molí de vent per a puar aigua (ací pense que hi ha una font)


El puig des de la pujada a la Carrasca

Fongs a un tronc d'arbre

Monolit conmemoratiu prop del monestir budista

Ofrenes

Papallona reina (papilio Machaon)

Fi de la ruta.

dimecres, 30 de desembre de 2015

Circular Sella-Sella (PR-V198)

  • Distància total aprox.: 7'5 Km
  • Desnivell màxim: 1100 m
  • Temps aprox.: 5h
  • Nivell de dificultat: mitjana-alta
  • Plànol de la ruta PR-CV198:

Plànol de la ruta
Informació sobre el desnivell

Quina millor forma d'acabar l'any que amb una ruta per l'Alt de Sella?
En aquesta ocasió en som setze caminants els qui després de prendre'ns un cafenet a la plaça ens posem en marxa. Destinació: Sella, però pujant a l'Alt pel Runar de la Mona i baixant pel Collao de la Travessa.
Són les 9:00am i ens dirigim cap la costera del cementiri, la pugem i el deixem a la dreta del camí. En poc més de vint minuts, sense deixar la pista asfaltada, arribem a una pinada ja en la Solana on trobarem un encreuament: a la dreta baixaríem a l'Alcàntera, evidentment per ací NO. A l'esquerra ens endinsem en la Solana en busca del primer runar. Aprofitem per fer-nos la primera foto de grup, ara que encara estem "sencers":


Només agafar aquesta bifurcació, recte, a uns pocs metres, trobarem unes pedres amuntonades que ens indiquen per on agafar la sendera (compte ací ja que el camí sembla continuar cap a l'esquerra i no arribaríem enlloc!). La primera part de la pujada sembla conduïr-nos per un runar tot recte cap a la impresionant paret calcària de l'Alt però veurem que, a poc més d'uns 15 minuts de pujada, el camí comença a girar cap a la dreta i es fa menys costerut...de moment.
Senyalització PR
La senda està ben marcada amb les taques groga i blanca de PR i és molt senzill seguir-les, ja que cada 10 o 15 metres en trobem una. A més a més, per si hagués algun dubte, també aparèixen uns pals d'un metre i mig d'alçada (foto) que són visibles des de lluny i que també mostren les franjes groga i blanca.
El camí continua ascendent en diagonal, de forma no massa pronunciada i avançant paral·lel al barranc de l'Arc: conforme anem guanyant altura el paissatge va obrint-se als nostres peus i comencem a veure els Castellets assomant per darrere de Tafarmaig, l'Ombria, la Serra d'Orxeta...i allà enrere, fent-se cada vegada més xicotet, el poble de Sella.
Pi, al començament del runar.
Quan duem uns 30' des de que hem agafat la sendera veurem que estem arribant a altre runar, aquest sensiblement més gran i costerut que el que hem deixat enrere. Hi ha un moment en el que ens podem despistar un poc però, si ens fixe'm en un gran pi que hi ha a uns 50m podrem veure clarament que té pintades les marques de PR al seu tronc (foto). Aquest arbre ens servirà de referència per no desviar-nos del nostre destí.
A partir d'aquest pi es pot dir que comença el tròs més dur: el camí comença a empinar-se i, a més, tenim l'inconvenient de les pedres soltes del runar. Anirem amb compte de no ficar-nos dins la pedrera: de fet, el sender transcorre paral·lel a la pedrera sense xafar-la.
En uns altres 30' de pujada notarem que el camí va separant-se del cantxal i sembla anar buscant un xicotet pas a la dreta: és només una ilusió ja que el que realment estem fent és trobar la forma de pujar sense tocar el runar. Com a referència en tenim una ben clara: la cova de la Mona, visible a la dreta del camí (fotos).
Vista del runar des del Pi.

Cova de la Mona, foto de Loli Català Seva

Cova de la Mona, foto de Loli Català Seva

Vistes des del Collao de la Mona
De fet, paga la pena desviar-se uns metres del camí i agafar forces en la cova per tal de superar l'últim tram de pujada.
Des de la cova veurem que la senda canvia de sentit i continua ascendent però ara cap a l'esquerra buscant el Collao de la Mona des d'on accedirem a l'Alt. Aquesta pujadeta ens pot dur altres 20', passats els quals ja ens trobarem dalt la penya, amb l'Aitana i el barranc de Tagarina a la vista (foto).



Com a referències podem fixar-nos en un "tanto" de caçadors que queda just al front una vegada que hem arribat al collado. Des d'ací comencem a caminar cap a l'esquerra, buscant l'Alt, encara que, com veurem, hi trobarem una pista forestal que ens farà el camí moltíssim més senzill.
Pouet
Si seguim per damunt la cresta hi veurem un pal prop del que trobarem el punt geodèsic que marca l'altura de la serra. A uns 200 metres veurem altre 'tanto' i prop d'ell un pinar pel que podem baixar i enganxar amb un xicotet sender que ens porta, primer a uns bancals on veurem les runes d'un corral i un pouet (foto) i, un poc més avant, per l'esquerra de l'esmentat pou, una pista forestal que ens conduirà comodament fins a l'Alt de Sella.
Evitarem la casa de l'Alt (per ser de propietat privada) i fent una petita revolta per davant d'ella veurem un caminet que duu cap avall i ens permet arribar al Balconet: una gran llosa de pedra que sobrix de la penya i ens permet gaudir d'unes vistes privilegiades (fotos).

Casa de l'Alt

Vistes des del Balconet
Indicador de continuitat del camí.
Després de la visita al "Balconet" toca anar pensant en tornar a Sella. Retrocedim sobre els nostres passos i tornem de nou a la pista que ens havia dut a l'Alt. La seguim en direcció oest però ara ja convertida en una estreta sendera. A poc menys de cinc minuts trobarem un pal de fusta i l'indicador que assenyala cap a la Travessa (foto). Ací iniciarem una baixada que, a trossos, pot resultat bastant complicada per l'estat del camí: aneu amb MOLT de compte perquè les pedres soltes i la terra relliscosa (que evidencia el pas de bastant gent per allí) us poden jugar una mala passada.


Comencem a baixar per la Travessa.
La baixada està marcada amb un temps de 55' però, a menys que fem moltes parades, es pot fer en uns 45' més o menys.
El camí és bastant clar en practicament tots els trams encara que, de vegades, pot desaparèixer a la nostra vista. Ens fixarem en una pinada que hi ha un poc més avall i que ja queda bastant prop de l'antena de telecomunicacions i del diposit que abastix Sella d'aigua potable.

La baixada a l'últim tròs (ja prop de l'ermita) és bastant senzill i no li cal cap explicació.
En total, tenint en compte que hem eixit a les 9:00 i que en Vistabella el rellotge marca les 14:15, hem trigat unes 5h i 15 però clar, la paradeta obligada per esmorzar i brindar amb cava s'ha allargat al menys 30'.

Ací teniu algunes fotos més de l'aventura d'avuí:


Foto de grup esmorzant

Panoràmica des del Collado de la Mona (cap el sud)

Panoràmica des del Collado de la Mona (cap el nord)

Vistes des del Balconet

Part del grup al Balconet

Panoràmica des de l'Alt

Una 'safranera' ens dona la benvinguda a Sella





Fi de la ruta