dimecres, 20 de novembre del 2013

Tafarmaig per l'Alt del Xarquer


  • Distància total: 12km (aprox.)
  • Desnivell màxim: 250m
  • Temps aproximat: 2h i mitja
  • Nivell de dificultat: baixa
  • Descarregar arxiu Tafarmaig.kml (Google Earth)
  • Descarregar arxiu Tafarmaig.gpx (dispositius GPS)



Carrer València, Sella.
Si ens fixem al mapa de dalt, el punt d'eixida ha sigut Sella, en concret el Carrer València (foto). Des d'ací ens desplaçarem fins l'Alcàntera seguint el camí que passa pel costat del cementiri municipal (consulteu ruta de l'Aigua per saber més sobre aquest indret).
Alt del Xarquer i puig Campana
La ruta és ben senzilla i molt agraïda en quan a vistes: ho comprovareu de seguida una vegada que arribeu a l'Alt del Xarquer (vegeu foto a la dreta). Per a tal cosa, seguim durant uns deu minuts el camí asfaltat que puja a l'esmentat indret (indicat per un poste de fusta a pocs metres del berenador de l'Alcàntera). 

La primera part del recorregut transcorrerà per una pista asfaltada transitada, encara que poc. Així i tot aneu amb compte. Després d'una estona pujant i després de deixar arrere l'entrador que ens duia al Corral de l'Escaldador (vegeu ruta al Racó dels Homes) arribem a un lloc pla on s'hi troba un primer punt d'interés per la seua bellesa: l'encreuament que ens duu cap a Tafarmaig (a l'esquerra) o a la partida El Perè (cap a la dreta). Des d'ací veureu com s'alça majestuós el Puig Campana per darrere dels Castellets. A la dreta, al lluny, veure fins i tot el pantà de l'Amadori prop de la Serra d'Orxeta (vegeu panoràmica).


Ametlers en el camí a Tafarmaig

Una vegada ací triem el camí de l'esquerra que continua la pujada per pista de terra fins la nostra destinació.

Pronte passarem pel costat d'un xalet, a la dreta, que s'alça sobre un pujol que gaudeix d'una privilegiada vista Sirventa, Sanxet, Penya del Morer, el puig Campana, els Castellets, Serra d'Orxeta...fins el pantà i el Pla de Carril, ja en terme a cavall d'Aigües i la Vila Joiosa. Fins i tot, al lluny es veu Font Calent, el Cabeçó, la Grana i d'altres serres. El passeig, ja per camí de terra, es fa entre bancals d'ametlers.

Uns metres més avant, a l'esquerra, trobem altra casa, la última amb la que ens creuarem en la ruta: d'ací endavant la pendent canvia bruscament i, el que abans era una costera amunt es transforma en una baixada. Despés d'un parell de kilòmetres ens trobarem amb una taca que delimita el començament d'una finca privada, Moèlem. És una pena, perquè de no ser-hi podriem arribar fins el barranc de l'Arc.

Una vegada ací no ens queda altra que tornar al punt d'oritge i donar per acabada l'excursió que, encara que senzilla, s'allarga un total de quasi dotze kilòmetres.

En algun moment del passeig ens hem desviat un poc per tal de gaudir millor de les impresionants vistes dels Castellets, ho teniu assenyalat al mapa de dalt amb una icona representant un ull.

Fi del camí, finca privada.