La Solana (i variant pel runar de la Mona)

• Distància total: 4'7 Km
• Desnivell màxim: 154 m
• Temps aproximat: 45'  (si feu la variant del runar, afegiu uns 40' més)
• Nivell de dificultat: baix
• Descarregar arxiu laSolana.kml (Google Earth)
• Descarregar arxiu laSolana.gpx (GPS)

Com vegeu a les dades de la ruta, és més un passeig que una caminata. Aquesta excursió complementa a la que ja us comentà a la primera del bloc, la "Ruta de l'aigua". 

Prop del cementiri. La Solana al fons

Malgrat el nom, La Solana és una caminata ben agradable de fer i, excepte alguns trossos, la ruta es fa a l'ombra d'una pinada. Si a més teniu la sort de fer-la després d'una pluja podreu gaudir d'un meravellós perfum de timonet i fenoll que us acompanyarà durant tota la volta.

La Solana és, evidentment, la cara de la penya de Sella que es troba orientada al migdia (foto a l'esquerra). S'accedix a ella mijantçant un assegador que trobareu a uns 500 metres de l'Alcàntera. L'entrador està perfectament indicat amb lletrer de fusta en forma de fletxa i en parlarem d'ell un poc més avall. Altra forma d'arribar-hi és per un camí que passa junt al cementiri.

Però el que us descric ací és la caminata des de Sella encara que, com veureu, és ben senzill unir-la a l'esmentada ruta de l'aigua.

Senyalització de dues rutes.

Sortim de nou des del Cabiló, a la plaça de Sella. Ens encaminarem cap a la sortida del poble travessant la plaça, pel costat del Bar Paco. En arribant al carrer Secanet posarem rumb al cementiri.

Just a l'entrada del cementiri veureu un pal amb un indicador cap a la Solana: seguirem per aquest camí durant, aproximadament, uns vint minuts fins que trobem l'indicador que veieu a la foto de l'esquerra.

Camí a l'Alcàntera

Tot just en front d'aquest indicador veureu que, a la dreta, surt un camí de terra i s'endinsa a una pinada. La marca de sender es troba mig amagada darrere d'un arbust, és per açò que, de no veurer-la la tendència és continuar el camí asfaltat...i açò no duu enlloc.

Agafem doncs el camí de terra que baixa fins l'Alcàntera (foto a la dreta). Als pocs metres de començar la baixada veureu a la vostra dreta un panell informatiu que teniu reproduït a continuació sota aquestes línies:

Panell informatiu sobre la zona.

Lloc on s'enjuna el vial de terra amb
el camí asfaltat.

El sender continua fins juntar-se amb el camí asfaltat que ens porta a Sella (cap a la dreta) o l'Alcàntera (cap a l'esquerra), i així ho veureu indicat al lletrer que hi ha on s'unixen ambdues pistes (foto a l'esquerra).

A partir d'aquest moment és decisió vostra tornar al poble o continuar amb la ruta de l'aigua però en sentit contrari a com la contavem al nostre post.

---------

>> Variant de la Solana: Runar de la Mona.

Camí que ens porta al runar.

Tornem a la Solana, just al costat del camí de terra que baixava a l'Alcàntera. Si seguim el camí asfaltat uns altres vint metres, veureu un cartell que assenyala l'inici de la pujada al Runar de la Mona (foto a la dreta). Un runar (canchal en castellà) és una zona de montanya coberta de pedres formades per gelifracció. El de la Mona té l'atractiu afegit de trobar-se ben prop del poble i de ser bastant accesible.

Marques PR. Al fons, el runar

Tal vegada, el més dificil de la ruta siga no equivocar-se a l'inici: la marca on comença el camí es troba un poc amagada i, el fet de que la marca de "camí incorrecte X" estiga tan prop d'ella crea bastant confusió. El truc, però, és ben senzill: pujem la xicoteta costera de terra i, abans de prendre la corba a l'esquerra, agafem un xicotet sender que va recte al runar.

A partir d'ací el camí està molt ben assenyalat amb les marques de PR: de fet, des d'una marca veurem la següent. Per si fora poc, algunes senyals han estat pintades sobre pals que sobresurten del terreny.

Una vegada en el runar... ja no hi ha més marques. Açò és normal: un runar és bastant dinàmic i, pintar les senyals sobre les pedres seria força contraproduent.

Un poc més amunt, i seguint el runar, arribariem a la Cova de la Mona...però això ja és un altra ruta ;-)