dimarts, 13 de maig de 2014

Ruta dels quatre molins

  • Distància total aprox.: 5 Km
  • Temps aprox.: 60' a 70'
  • Nivell de dificultat: fàcil

Durant anys, l'existència dels molins fariners ha acompanyat el desenvolupament de les nostres poblacions. Segons un estudi al que he pogut tenir accés (Los Molinos de la cuenca del Amadorio, de Álvaro García Fracés) només a la conca de l'Amadori es contabilitzaven fins a 21 molins que aprofitaven la força de l'aigua per produïr la farina.

Funcionament d'un molí fariner
A aquest document es fa menció als següents molins al terme de Sella:

- Molí del Pont Vell.
- Molí de Dalt.
- Molí de les Penyetes.
- Molí de Baix.
- El Molinet.

L'únic que no he pogut localitzar (doneu-me temps ;-) ha estat el molí de les Penyetes, però la resta es poden veure, si no sencers, el poc que queda d'ells.

A aquesta excursió us propose el següent itinerari: Molí de Dalt - Molí de Baix - Molinet -  Molí del Pont Vell.

Comencem la nostra ruta: sortim com altres vegades des del Cabiló, a la plaça Major de Sella, front a l'església de Santa Anna. Baixarem  pel carrer Major fins arribar a la casa del Metge, just baix la costera. Ací agafem el carrer de l'esquerra que ens du a la costera del Secanet.
Molí de Dalt, accedint des de
la Huerta Ricardo.
Després d'agafar la carretera d'entrada al poble la seguirem en direcció al pont de la carretera però sense arribar-hi. A la primera corba, després de passar els panells informatius que hi ha a l'entrada, veurem que ix un camí asfaltat per l'esquerra de la carretera: després d'uns metres veureu una caseta anomenada "HUERTA RICARDO".

Pel costat dret de l'esmentada construcció agafem una costera estreta que baixa fins al riu: tot just on acaba el camí trobarem el primer dels quatre molins, el de Dalt.

L'estat de l'edifici és lamentable: apenes sí queden les quatre parets però, el pitjor és que és practicament inaccessible donat que ha estat invaït pel canyar, argilagues, baladre i d'altres.
Ací teniu unes fotos del seu estat. La última d'elles des del camí d'enfront, el que puja a la carretera.
Les argilagues fan impossible
accedir a l'entrada.

Façana principal coberta
per la vegetació.

Bassa que alimentava el molí

Molí de Dalt des del camí.
Tornem al camí, just al costat de la casa "Huerta Ricardo" i, en lloc de pujar a la carretera seguim eixe caminet de formigó que en apenes cinc minuts ens porta fins el paratge de El Salt, a uns cinquanta metres del Molí de Baix.
El Molí de Baix o d'Amable
Des d'ací la vista ja promet: el molí és una edificació imponent, molt ben conservada gràcies a l'esforç del seu propietari, Amable. Actualment no es pot visitar per dins però paga la pena fer-li una ullada des de fora i...des de dalt! sí, mijantçant un caminet que ens desvia per l'esquerra de la casa, després d'una xicoteta pujada, arribem a l'altura de la bassa que subministrava l'aigua al mecanisme del molí. Uns pocs metres més amunt trobem un xicotet sender que, seguint la sèquia de rec ens durà al nostre següent punt d'interés, el Molinet.


Molí de Baix des del paratge El Salt


El Molinet
Com deien, seguint el sequier ens dirigirem cap al Molinet. Abans passarem per l'Horta d'Irles, que deixarem a ma esquerra. Un bonic sender entre garroferes centenàries ens portarà fins la sèquia que passa pel mateix costat del Molinet.
L'estat de l'edificació és bastant bò, no així el mecanisme que ha estat desaparegut. Malgrat tot, si ens situem al front del molí veurem encara el pont ("cacau") per on sortien les aigües després d'haver fet la seva faena. Dins d'aquest arc s'endevinent trossos de fusta però dubte molt que formaren part del mecanisme original del rodet.

Ací teniu algunes fotos més de l'indret i de com arribar-hi:


Bassa a l'Horta d'Irles

Sender sota garroferes
Sendeta que porta al Molinet


El Molinet

Restes del pont o cacau
Una mirada dins la cacau

Deixem arrere el Molinet, creuem el riu i pujem per una costera de terra que ens porta a la carretera, a l'altura de les Forques. En lloc de continuar per la carretera prenem el camí que puja en direcció a l'abocador i, en trobant el desviament que ens portaria al femer l'ignorem i seguim pel camí en direcció a l'Era del Carro. Aquesta via ens durà en uns quinze minuts fins el pont d'entrada a Sella.

Entre les canyes, la cacau del molí.
L'últim dels molins, el Molí del Pont Vell, només serà visible si baixem a l'esmentat pont agafant les escales que trobarem a l'esquerra del pont d'accés. Des de damunt del pontet i mirant al mur de pedra seca que trobem al front (entre el pontet i el pont) ens fixarem en una espècie de finestra quadrada (mireu la foto) i, a pocs metres, trobareu la "cacau" del que fou en una època passada un molí.
És una pena que no hi hajen més restes i que les poques que hi han passen desapercebudes al caminant. És més pena, si cal, que aquestes construccions que tingueren un paper tan important en un passat no massa llunyà, avuí hagen caigut en l'oblit i, com hem vist al cas del Molí de Dalt i com pronte passarà al Molinet, estiguen condemnades a la desaparició.

Pont d'entrada a Sella i Sella al fons

...i fi del camí al menys fins que descobrisca on es troba el Molí de les Penyetes (o el que quede d'ell) ;-)


Cap comentari:

Publica un comentari