El camí del Còlera

• Distància total: 4'19 Km
• Temps aprox.: 55'
• Nivell de dificultat: fàcil

Epidèmia de còlera, 1885

L'any 1885 fou un any dolent per a moltes zones del Llevant espanyol, entre elles l'àrea de la Marina Baixa. El motiu no fou altre que l'epidèmia de còlera que castigà amb força el nostre païs. Sella no va ser cap excepció.

Diuen que a l'entrada del poble, més o menys on s'hi troba l'Era del Carro, un guardià vigilava l'arribada de forasters i comminava a fer un desviament a tot aquella persona sospitosa de ser portadora de la malaltia, de manera que així no passaria per dins del poble.

Aquesta via alternativa es conegué com el "Camí del Còlera" i, encara que no amb el mateix recorregut, es conserva hui en dia amb el mateix nom.

Camí al riu

La ruta que conte ací és circular, ix des del carrer València i torna al mateix punt.
Vinga, comencem ;-)

Eixim del carrer València en direcció a la Font Major: en arribant a la punta del carrer creuarem la carretera i, per una costereta asfaltada ens dirigirem cap al riu passant pel costat de l'Hort de la Creu (foto dreta) i una casa arreglada recentment. Des d'ací tenim unes boniques vistes del pont d'entrada a Sella per on passarem un poc més avant.

"Tunel" vegetal

Al poc d'agafar aquest camí trobem una bifurcació: agafem el ramal de la dreta, de terra. En pocs minuts arribarem al que sembla el final del camí: ací una costera de ciment ens convida a dirigir-nos cap avall però, en lloc d'açò seguim pel caminet de terra de la dreta. De seguida baixarem unes escales i ens topem de cara amb un magnífic exemplar de garrofera on les seves branques han format un curiós tunel que caldrá travessar per tal de dirigir-nos al nostre destí (esquerra).

Agafem el camí de la dreta

Després de caminar durant uns dos-cents metres per un bonic sender, arribem al final del mateix. Ací és on es troba l'entrador al Toll de la V: en lloc de seguir de front ens desviem cap al riu i el creuem buscant una xicoteta caseta que hi ha a l'altre costat. Pujarem per una costereta de terra que passa pegada a l'esmentada caseta i, en un parell de minuts trobarem una pista forestal que agafarem per continuar la caminata.

Al primer encreuament prenem el vial de la dreta (un poc més avant és on es troba l'inici del sender que ens portà al cim de l'Aguilar i que ja comentàrem a la ruta Sella-Aguilar-Sagnon). 

El Puig Campana

La pista continua en un suau ascens durant aproximadament un kilòmetre. Al següent encreuament

abandonem la pista ampla de terra i agafem un camí un poc més estret que comença a descendir i que, en apenes cinc minuts, ens obliga a fer un canvi de sentit: deixem d'anar cap l'oest per girar de cop cap a l'est. En aquest punt el sender torna a fer-se ample fins a permetre el pas de vehicles cómodament, a més ara tornem a pujar. Al final d'aquest camí s'endevina el cim del puig Campana (foto dreta).

En arribant dalt empalmem amb un camí asfaltat pel qual baixarem fins arribar a l'Era del Carro.

Seguint en direcció al poble arribem a la bassa del Batle, lloc de gran importància pel seu paper en la distribució de l'aigua de rec (veure fotos al final del post).

Costera del Turrumpero

Deixant arrere la bassa seguim caminant fins arribar al pont d'entrada al poble i, en lloc de creuar-lo, baixem per unes escales que ixen per la seua esquerra i ens porten a l'antic pont d'entrada a Sella. Una vegada estiguem a l'altre costat del pont i en començant a pujar la costera d'entrada, trobem una costereta a l'esquerra que ens durà al poble en apenes un parell de minuts. Estem a la costera del Turrumpero (foto esquerra).

Quan alcancem la carretera la seguirem durant uns cent metres fins que arribem a altre punt d'interés del nostre passeig: el Llavador municipal (foto avall).

Seguint aquesta carretera alcancem de nou el carrer València donant per finalitzada la caminata d'avuí.

Altres fotos del passejet:

Ametlers en flor

Sella des de l'Era del Carro

Taronjes de la sang i puig Campana al fons.

Bassa del Batle

Sèquia de rec - bassa del Batle

Cartell explicatiu a la bassa del Batle

Baixada al pont vell

El pont vell

Cartell assenyalant el camí a la bassa

Llavador municipal

La cova del penyó Divino

• Distància total: 4'5Km
• Temps aproximat: 1h (anar i tornar)
• Nivell de dificultat: fàcil

Descarregar arxiu GPX per a dispositius GPS. (encara no disponible)
Descarregar arxiu KML per a Google Earth. (encara no disponible)

Per a fer aquesta excursió podem eixir des del refugi de l'Arc: nosaltres hem optat deixar el cotxe més avant, prop del Mas de Mira perquè, després de pujar a la cova volem fer una segona excursió fins les Coves d'Isidoro...però eixa és altra història ;-)

Piló de pedres que assenyala el camí

L'esmentat mas el trobarem a uns dos kilómetres de l'Arc agafant el camí de terra que porta fins Benimantell (just abans d'arribar a l'Arc trobareu el desviament amb el senyal que indica Benimantell). Aquesta carretereta és la que porta també a les Cases de l'Arc.

Com deien, a uns dos kilómetres de l'Arc veurem el Mas de Mira: no és difícil donar amb ell ja que és la segona construcció més o menys gran que trobareu una vegada agafat el desviament.

Aneu amb compte perquè a la vora del camí, a l'esquerra, hi veureu assenyalat el començament del sender amb un piló de pedres (foto esquerra). Ens enfilem pel seu costat i, després de salvar un xicotet desnivell trobarem el caminet que continua fins la cova en direcció oest.

La sendeta està molt ben senyalitzada però, si de cas la perdeu de vista el truc està en anar paral·lels a la

gran paret de pedra que us acompanyarà sempre a la vostra dreta.

El passeig és bastant agradable i transcorre entre una pinada. A més, a cada vint o trenta metres hi trobareu noves senyals en forma de muntonets de pedra. És un bon moment per agraïr a eixos caminants que, de forma desinteressada deixen aquestes marques i ens faciliten enormement la, de vegades, difícil tasca de l'orientació (fotos dreta).

La senda és freqüentada per escaladors.

Als vint minuts de començar a caminar ja s'endevina la gran cavitat asomant entre els pins i uns cinc minuts després hi serem front a ella (foto esquerra). Arribarà un moment en que la senda desapareix però quan això passa, el camí a seguir és tan clar que no cal tenir cap indicació. Així i tot, si mireu cap a la cova podeu provar a localitzar una gran mata, a uns 50 metres de l'entrada. Junt a ella van colocar un nou muntonet de pedres perquè ens va semblar que era una via de muntada bastant adequada.

Arribant. La senda desapareix ací.

Una vegada estigueu al peu de la cova la única cosa que podeu fer és "improvisar": no hi ha un camí, bò...sí que hi ha un però està amagat entre els esbarzers i no es veu fàcilment. No importa: nosaltres ens dividiren de forma que Virtu accedí a la cova per una sendeta bastant empinada per la seva esquerra i Àngels i jo pujarem per la dreta. Ambdos camins són igual de vàlids i, si be presenten alguna xicoteta dificultat ens permetran accedir a l'interior de la cavitat en pocs minuts.

Com veieu és un passeig ben curt, senzill i amb una bonica recompensa final: les vistes des de l'interior amb la cova enmarcant el nostre benvolgut puig Campana.

Sella i el Cabeçó des de l'entrada de la cova.

El Puig Campana des de dins de la cova.

Ruta infantil: Sella-Font Major-Tollet de la V

• Distància total: aprox. 2Km
  
• Temps aproximat: 45' a 1h
• Nivell de dificultat: molt fàcil

Les vacances de Nadal són ideals per iniciar els xiquets al senderisme: la idea és començar amb alguna cosa senzilla, que no els esgote i que, a més, puga resultar-los divertida.

Sella posseix els elements perfectes per a tal cosa: apunteu aquesta ruta!

El llavador

Sortim de la Plaça, des de El Cabiló, com ja ferem a la ruta de l'Aigua. Des d'ací baixarem pel carrer Major i, en arribant baix de tot agafem el carrer de la dreta anomenat "De més avall". Després d'uns minuts trobarem una xicoteta costera que ens porta fins la carretera o Avinguda d'Alcoi. Hem triat aquest itinerari perquè ens durà al primer punt d'interés: el llavador. És un bon lloc per explicar els més menuts l'ús que se li feia a aquest lloc, abans de que existiren les rentadores automàtiques. 

Deixem arrere el llavador i seguim pujant per la carretera fins arribar a l'eixida del poble, un poc més enllà de la creu de ferro que assenyala l'entrada a Sella. A l'esquerra de la rotonda veureu un panell de fusta indicant alguns llocs d'interés a Sella i una costera asfaltada que baixa en direcció al riu (estem al punt B del mapa). Aquest és el camí que ens portarà a la Font Major.

Mostra un mapa més gran

Una vegada en la Font Major podeu visitar el toll on es recull l'aigua de la Font i, un poc més enllà trobar una de les taules de fusta que s'hi troben repartides per l'indret i que ens vindràn de perles per fer-nos un entrepà.

Toll de la Font Major

A la tornada, en lloc de buscar de nou la carretera farem el següent:

- Només eixir de la zona acotada de la Font Major (passant la barrera) i a uns pocs metres després de començar a pujar la costera, trobarem una sendeta que baixa per la dreta del camí asfaltat. Compte ací: procureu que els xiquets vagen espai perquè és ben senzill pegar-se una culada.

- Una vegada baix de la costera veurem que el caminet continua cap a l'esquerra: en lloc d'agafar-lo ens adreçarem a la dreta buscant una especie de diposit d'aigua que hi ha junt a una garrofera.

Tollet de la "V"

Ací, entre el diposit i la garrofera veureu una xicoteta senda que ens porta entre dues grans pedres: només agafar-la veurem un curiós sender de pedres que transcorre per damunt d'una sèquia. Aquest bonic camí ens porta a un lloc de conte: el tollet de la V.

- Després de la visita, i tornat sobre les nostres petjades, reprenem el caminet que haviem deixat arrere. Aquest bonic sender, paral·lel al riu, ens durà en pocs minuts fins una gran garrofera on les seves branques han format un tunel natural que travessarem per tal de continuar l'excursió. Tan pronte rebassem la garrofera prendrem el caminet que puja per la seva esquerra i que conecta en un camí de terra més ample. Aquest camí ens portarà de nou fins l'Avinguda d'Alcoi.