La cova del penyó Divino

• Distància total: 4'5Km
• Temps aproximat: 1h (anar i tornar)
• Nivell de dificultat: fàcil

Descarregar arxiu GPX per a dispositius GPS. (encara no disponible)
Descarregar arxiu KML per a Google Earth. (encara no disponible)

Per a fer aquesta excursió podem eixir des del refugi de l'Arc: nosaltres hem optat deixar el cotxe més avant, prop del Mas de Mira perquè, després de pujar a la cova volem fer una segona excursió fins les Coves d'Isidoro...però eixa és altra història ;-)

Piló de pedres que assenyala el camí

L'esmentat mas el trobarem a uns dos kilómetres de l'Arc agafant el camí de terra que porta fins Benimantell (just abans d'arribar a l'Arc trobareu el desviament amb el senyal que indica Benimantell). Aquesta carretereta és la que porta també a les Cases de l'Arc.

Com deien, a uns dos kilómetres de l'Arc veurem el Mas de Mira: no és difícil donar amb ell ja que és la segona construcció més o menys gran que trobareu una vegada agafat el desviament.

Aneu amb compte perquè a la vora del camí, a l'esquerra, hi veureu assenyalat el començament del sender amb un piló de pedres (foto esquerra). Ens enfilem pel seu costat i, després de salvar un xicotet desnivell trobarem el caminet que continua fins la cova en direcció oest.

La sendeta està molt ben senyalitzada però, si de cas la perdeu de vista el truc està en anar paral·lels a la

gran paret de pedra que us acompanyarà sempre a la vostra dreta.

El passeig és bastant agradable i transcorre entre una pinada. A més, a cada vint o trenta metres hi trobareu noves senyals en forma de muntonets de pedra. És un bon moment per agraïr a eixos caminants que, de forma desinteressada deixen aquestes marques i ens faciliten enormement la, de vegades, difícil tasca de l'orientació (fotos dreta).

La senda és freqüentada per escaladors.

Als vint minuts de començar a caminar ja s'endevina la gran cavitat asomant entre els pins i uns cinc minuts després hi serem front a ella (foto esquerra). Arribarà un moment en que la senda desapareix però quan això passa, el camí a seguir és tan clar que no cal tenir cap indicació. Així i tot, si mireu cap a la cova podeu provar a localitzar una gran mata, a uns 50 metres de l'entrada. Junt a ella van colocar un nou muntonet de pedres perquè ens va semblar que era una via de muntada bastant adequada.

Arribant. La senda desapareix ací.

Una vegada estigueu al peu de la cova la única cosa que podeu fer és "improvisar": no hi ha un camí, bò...sí que hi ha un però està amagat entre els esbarzers i no es veu fàcilment. No importa: nosaltres ens dividiren de forma que Virtu accedí a la cova per una sendeta bastant empinada per la seva esquerra i Àngels i jo pujarem per la dreta. Ambdos camins són igual de vàlids i, si be presenten alguna xicoteta dificultat ens permetran accedir a l'interior de la cavitat en pocs minuts.

Com veieu és un passeig ben curt, senzill i amb una bonica recompensa final: les vistes des de l'interior amb la cova enmarcant el nostre benvolgut puig Campana.

Sella i el Cabeçó des de l'entrada de la cova.

El Puig Campana des de dins de la cova.

Ruta infantil: Sella-Font Major-Tollet de la V

• Distància total: aprox. 2Km
  
• Temps aproximat: 45' a 1h
• Nivell de dificultat: molt fàcil

Les vacances de Nadal són ideals per iniciar els xiquets al senderisme: la idea és començar amb alguna cosa senzilla, que no els esgote i que, a més, puga resultar-los divertida.

Sella posseix els elements perfectes per a tal cosa: apunteu aquesta ruta!

El llavador

Sortim de la Plaça, des de El Cabiló, com ja ferem a la ruta de l'Aigua. Des d'ací baixarem pel carrer Major i, en arribant baix de tot agafem el carrer de la dreta anomenat "De més avall". Després d'uns minuts trobarem una xicoteta costera que ens porta fins la carretera o Avinguda d'Alcoi. Hem triat aquest itinerari perquè ens durà al primer punt d'interés: el llavador. És un bon lloc per explicar els més menuts l'ús que se li feia a aquest lloc, abans de que existiren les rentadores automàtiques. 

Deixem arrere el llavador i seguim pujant per la carretera fins arribar a l'eixida del poble, un poc més enllà de la creu de ferro que assenyala l'entrada a Sella. A l'esquerra de la rotonda veureu un panell de fusta indicant alguns llocs d'interés a Sella i una costera asfaltada que baixa en direcció al riu (estem al punt B del mapa). Aquest és el camí que ens portarà a la Font Major.

Mostra un mapa més gran

Una vegada en la Font Major podeu visitar el toll on es recull l'aigua de la Font i, un poc més enllà trobar una de les taules de fusta que s'hi troben repartides per l'indret i que ens vindràn de perles per fer-nos un entrepà.

Toll de la Font Major

A la tornada, en lloc de buscar de nou la carretera farem el següent:

- Només eixir de la zona acotada de la Font Major (passant la barrera) i a uns pocs metres després de començar a pujar la costera, trobarem una sendeta que baixa per la dreta del camí asfaltat. Compte ací: procureu que els xiquets vagen espai perquè és ben senzill pegar-se una culada.

- Una vegada baix de la costera veurem que el caminet continua cap a l'esquerra: en lloc d'agafar-lo ens adreçarem a la dreta buscant una especie de diposit d'aigua que hi ha junt a una garrofera.

Tollet de la "V"

Ací, entre el diposit i la garrofera veureu una xicoteta senda que ens porta entre dues grans pedres: només agafar-la veurem un curiós sender de pedres que transcorre per damunt d'una sèquia. Aquest bonic camí ens porta a un lloc de conte: el tollet de la V.

- Després de la visita, i tornat sobre les nostres petjades, reprenem el caminet que haviem deixat arrere. Aquest bonic sender, paral·lel al riu, ens durà en pocs minuts fins una gran garrofera on les seves branques han format un tunel natural que travessarem per tal de continuar l'excursió. Tan pronte rebassem la garrofera prendrem el caminet que puja per la seva esquerra i que conecta en un camí de terra més ample. Aquest camí ens portarà de nou fins l'Avinguda d'Alcoi.

El Goleró

• Distància total: 14'68Km
• Desnivell màxim: 680m
• Temps aproximat: 4h a 4h i mitja
• Nivell de dificultat: mitjana
• Descarregar Golero.gpx (dispositius GPS, per gentilesa de Fernando Prieto)
• Arribar a l'Arc des de Sella: Click per a Informació de Google Maps

Punt de sortida: Refugi de l'Arc

Per a començar aquesta caminata ens desplaçarem al refugi de la Font de l'Arc amb cotxe (a l'entrada de Sella agafem la carretereta que, passant pel cementiri ens porta pel barranc de l'Arc). Deixem el cotxe a la pinada que hi ha prop del refugi (foto) i iniciem la caminata per la mateixa pista asfaltada i en direcció sud: a la nostra esquena queda l'imponent penyó Diví. 

Seguim pujant pel mateix camí durant aproximadament un kilòmetre: a l'esquerra veurem una gran paret de pedra utilitzada de forma habitual pels escaladors sent, a més, un lloc bastant popular per a aquesta activitat.

"Ojo de Odra"

Camí a Sirventa

Arriba un moment en que la pista comença a separar-se de la penya i fa una corba a la dreta i una costera: aquest serà el lloc pel qual tornarem més avant (per Moèlem). Abans de començar la costera veurem a ma esquerra un camí de terra (foto dreta) que prendrem per arribar a Sirventa: és senzill de trobar perquè ens dirigix directament a la penya. Al final del primer tram de costera veurem, a l'esquerra, una oquetat en la roca que, al seu través, mostra l'altre costat de la paret rocosa: ens trobem al Racó del Forat o, com ha estat re-batejat pels escaladors, "El ojo de Odra" (foto esquerra).

El camí és molt clar i ample, i seguirà així fins que arribem al capdamunt de Sirventa: al darrere deixem el barranc de l'Arc. Mirant arrere tenim, a la dreta l'Alt de Sella i a l'esquerra Tafarmaig i el Bosquet. Més a l'esquerra comencem a veure els Castellets que aniran descobrint-se conforme anem guanyant altura. Un poc més al sudest l'omnipresent puig Campana. La pujada a la Lloma Sirventa la fem paral·lels a la Moleta (771m) i, en passant el collado Blanc caminem junt al Tossal del Retor (Sirventa és la primera de les llomes d'aquesta muntanya).

Durant l'ascens passem pel costat d'unes poques cases: crida l'atenció (per la dificultat de l'accés) una construcció relativament nova a l'esquerra del camí, en alt, que sembla un hotel. Aquest punt ens pot servir de referència: ja estem prop del lloc on agafarem el sender que du al Goleró.

Al final del camí ens trobem amb un grup de cases: a l'entrador veureu una indicació amb la llegenda "Benimantell/Finestrat" (foto): seguim en eixa direcció i, després de deixar arrere les cases anirem amb compte perquè el senyal de PR està bastant esborrat. Baixarem en direcció a uns bancals: des d'on comença la sendeta es veu clarament el camí que, travessant el bancal s'endinsa en una pinada.

En arribant a la pinada trobarem un parell més de senyals de sender PR, l'últim d'ells, sobre el tronc d'un pi, assenyala el començament del Goleró (vegeu foto més avall).

Ací teniu unes imatges que us poden ajudar a trobar el sender:

Passades les cases, lloc on comença el sender.

Sender que travessa un bancal i ens du a la pinada.

Últim senyal PR: indica l'inici de la baixada pel Goleró.

Ens trobem al capdamunt del Goleró: abans d'iniciar el descens paga la pena aturar-se a contemplar el paissatge. Als nostres peus una gran pinada tapisa el fons d'un barranc. Al front, de nou, el puig Campana.

El Goleró és un antic pas que aprofita una gegantesca esquerda en la muntanya per conectar ambdues parts de la serra. És un caminet molt estret que serpenteja per tal de salvar el gran desnivell entre Sirventa i el fons del barranc que transcorre als peus de Sanxet.

El camí està molt ben assenyalat i no presenta cap complicació per baixar-lo, així i tot sempre cal anar amb molta precaució donat la gran quantitat de pedra solta que hi trobarem.

El Goleró des del capdamunt. Al fons, el puig Campana.

Baixada pel Goleró.

Després d'uns minuts de baixada bastant accentuada, s'acaba el sender en zig-zag i comença altre molt més agradable tapisat de xicotetes fulles i matolls i que transcorre entre carrasques i pins (foto esquerra). Caminats uns 100 metres i continuant el descens (això sí, de forma molt suau) arribarem a un encreuament on caldrà desviar-se cap a l'esquerra. Per si haguera algun dubte, hi veureu una taca blava redona sobre una roca que indica la direcció correcta (foto dreta).

El camí, de sobte, comença a pujar de nou fins que arribem a un lloc on desapareixen els arbres i ja podem veure clarament on som: front al mas conegut com Sanxet de Baix i molt prop de la penya del mateix nom.

Continuarem la sendeta buscant l'esmentada casa i, després de deixar-la arrere, arribarem a un camí de terra ample (PR-CV15) que du fins el Collado del Papatxí passant, com explicarem, pel costat d'un monestir budista.

Cartell de la comunitat budista.

Al poc d'agafar aquest camí trobarem un cartell donant la benvinguda a la "Comunitat monàstica budista Guhyaloka". Aquest cartell ens servirà de referència per trobar el xicotet sender que ens durà fins la font del Morer: a uns pocs metres d'ell, a ma dreta, veureu un caminet que s'endinsa cap una raconada als peus d'un singular penyó (el del Morer).

Seguint aquesta sendeta un parell de minuts arribarem a la Font del Morer, un lloc molt amagat que, personalment, trobe d'allò més encantador.

Senda que du a la Font del Morer

Font del Morer, als peus del penyó del mateix nom.

Després d'una paradeta per emplenar les cantimplores, tornem arrere fins el camí principal i seguim la nostra excursió fins l'últim punt: el mas de Papatxí.

La pista continua durant uns altres tres kilòmetres al llarg dels quals podem gaudir d'unes vistes envejables del Cabal, el barranc del Gulabdar, els Castellets, Sanxet, el Morer, el puig Campana i, amb un poc d'imaginació, el Ponoig.

A mitat del camí, una vegada passada l'entrada al recinte de la comunitat budista, trobem a ma esquerra un curiós altar on els membres d'aquesta comunitat han fet tota classe d'ofrenes d'allò més variat (foto esquerra).

Poc després arribarem al mas de Papatxí, punt final del nostre recorregut. 

Després de recobrar forces amb un bon entrepà, tornem sobre les nostres petjades però, en lloc de pujar de nou pel Goleró continuem la pista (PR-CV12) que du fins a l'Arc passant pel Mas del Secretari i Moèlem.

Ha estat un matí molt agradable on, malgrat les males previsions d'oratge, a penes hem tingut que patir les fortes ratxes de vent que sí han castigat la costa.

Per rematar una magnífica jornada ens anem a dinar al Bar María, ja en Sella, on malgrat les hores que se'ns han fet ens atenen amablement i ens apanyen un dinar a base de punxaetes.

Fi de la ruta.