- Distància total: 4'5Km
- Temps aproximat: 1h (anar i tornar)
- Nivell de dificultat: fàcil
Descarregar arxiu GPX per a dispositius GPS. (encara no disponible)
Descarregar arxiu KML per a Google Earth. (encara no disponible)
Per a fer aquesta excursió podem eixir des del refugi de l'Arc: nosaltres hem optat deixar el cotxe més avant, prop del Mas de Mira perquè, després de pujar a la cova volem fer una segona excursió fins les Coves d'Isidoro...però eixa és altra història ;-)
Piló de pedres que assenyala el camí |
L'esmentat mas el trobarem a uns dos kilómetres de l'Arc agafant el camí de terra que porta fins Benimantell (just abans d'arribar a l'Arc trobareu el desviament amb el senyal que indica Benimantell). Aquesta carretereta és la que porta també a les Cases de l'Arc.
Com deien, a uns dos kilómetres de l'Arc veurem el Mas de Mira: no és difícil donar amb ell ja que és la segona construcció més o menys gran que trobareu una vegada agafat el desviament.
Aneu amb compte perquè a la vora del camí, a l'esquerra, hi veureu assenyalat el començament del sender amb un piló de pedres (foto esquerra). Ens enfilem pel seu costat i, després de salvar un xicotet desnivell trobarem el caminet que continua fins la cova en direcció oest.
La sendeta està molt ben senyalitzada però, si de cas la perdeu de vista el truc està en anar paral·lels a la
gran paret de pedra que us acompanyarà sempre a la vostra dreta.
El passeig és bastant agradable i transcorre entre una pinada. A més, a cada vint o trenta metres hi trobareu noves senyals en forma de muntonets de pedra. És un bon moment per agraïr a eixos caminants que, de forma desinteressada deixen aquestes marques i ens faciliten enormement la, de vegades, difícil tasca de l'orientació (fotos dreta).
La senda és freqüentada per escaladors. |
Arribant. La senda desapareix ací. |
Una vegada estigueu al peu de la cova la única cosa que podeu fer és "improvisar": no hi ha un camí, bò...sí que hi ha un però està amagat entre els esbarzers i no es veu fàcilment. No importa: nosaltres ens dividiren de forma que Virtu accedí a la cova per una sendeta bastant empinada per la seva esquerra i Àngels i jo pujarem per la dreta. Ambdos camins són igual de vàlids i, si be presenten alguna xicoteta dificultat ens permetran accedir a l'interior de la cavitat en pocs minuts.
Com veieu és un passeig ben curt, senzill i amb una bonica recompensa final: les vistes des de l'interior amb la cova enmarcant el nostre benvolgut puig Campana.
Sella i el Cabeçó des de l'entrada de la cova. |
El Puig Campana des de dins de la cova. |