- Distància total: 4'19 Km
- Temps aprox.: 55'
- Nivell de dificultat: fàcil
Epidèmia de còlera, 1885 |
L'any 1885 fou un any dolent per a moltes zones del Llevant espanyol, entre elles l'àrea de la Marina Baixa. El motiu no fou altre que l'epidèmia de còlera que castigà amb força el nostre païs. Sella no va ser cap excepció.
Diuen que a l'entrada del poble, més o menys on s'hi troba l'Era del Carro, un guardià vigilava l'arribada de forasters i comminava a fer un desviament a tot aquella persona sospitosa de ser portadora de la malaltia, de manera que així no passaria per dins del poble.
Aquesta via alternativa es conegué com el "Camí del Còlera" i, encara que no amb el mateix recorregut, es conserva hui en dia amb el mateix nom.
Camí al riu |
Vinga, comencem ;-)
Eixim del carrer València en direcció a la Font Major: en arribant a la punta del carrer creuarem la carretera i, per una costereta asfaltada ens dirigirem cap al riu passant pel costat de l'Hort de la Creu (foto dreta) i una casa arreglada recentment. Des d'ací tenim unes boniques vistes del pont d'entrada a Sella per on passarem un poc més avant.
"Tunel" vegetal |
Al poc d'agafar aquest camí trobem una bifurcació: agafem el ramal de la dreta, de terra. En pocs minuts arribarem al que sembla el final del camí: ací una costera de ciment ens convida a dirigir-nos cap avall però, en lloc d'açò seguim pel caminet de terra de la dreta. De seguida baixarem unes escales i ens topem de cara amb un magnífic exemplar de garrofera on les seves branques han format un curiós tunel que caldrá travessar per tal de dirigir-nos al nostre destí (esquerra).
Agafem el camí de la dreta |
Després de caminar durant uns dos-cents metres per un bonic sender, arribem al final del mateix. Ací és on es troba l'entrador al Toll de la V: en lloc de seguir de front ens desviem cap al riu i el creuem buscant una xicoteta caseta que hi ha a l'altre costat. Pujarem per una costereta de terra que passa pegada a l'esmentada caseta i, en un parell de minuts trobarem una pista forestal que agafarem per continuar la caminata.
Al primer encreuament prenem el vial de la dreta (un poc més avant és on es troba l'inici del sender que ens portà al cim de l'Aguilar i que ja comentàrem a la ruta Sella-Aguilar-Sagnon).
El Puig Campana |
La pista continua en un suau ascens durant aproximadament un kilòmetre. Al següent encreuament
abandonem la pista ampla de terra i agafem un camí un poc més estret que comença a descendir i que, en apenes cinc minuts, ens obliga a fer un canvi de sentit: deixem d'anar cap l'oest per girar de cop cap a l'est. En aquest punt el sender torna a fer-se ample fins a permetre el pas de vehicles cómodament, a més ara tornem a pujar. Al final d'aquest camí s'endevina el cim del puig Campana (foto dreta).
En arribant dalt empalmem amb un camí asfaltat pel qual baixarem fins arribar a l'Era del Carro.
Seguint en direcció al poble arribem a la bassa del Batle, lloc de gran importància pel seu paper en la distribució de l'aigua de rec (veure fotos al final del post).
Costera del Turrumpero |
Deixant arrere la bassa seguim caminant fins arribar al pont d'entrada al poble i, en lloc de creuar-lo, baixem per unes escales que ixen per la seua esquerra i ens porten a l'antic pont d'entrada a Sella. Una vegada estiguem a l'altre costat del pont i en començant a pujar la costera d'entrada, trobem una costereta a l'esquerra que ens durà al poble en apenes un parell de minuts. Estem a la costera del Turrumpero (foto esquerra).
Quan alcancem la carretera la seguirem durant uns cent metres fins que arribem a altre punt d'interés del nostre passeig: el Llavador municipal (foto avall).
Seguint aquesta carretera alcancem de nou el carrer València donant per finalitzada la caminata d'avuí.
Altres fotos del passejet:
Ametlers en flor |
Sella des de l'Era del Carro |
Taronjes de la sang i puig Campana al fons. |
Bassa del Batle |
Sèquia de rec - bassa del Batle |
Cartell explicatiu a la bassa del Batle |
Baixada al pont vell |
El pont vell |
Cartell assenyalant el camí a la bassa |
Llavador municipal |