- Distància total aprox.: 7'5 Km
- Desnivell màxim: 1100 m
- Temps aprox.: 5h
- Nivell de dificultat: mitjana-alta
- Plànol de la ruta PR-CV198:
Plànol de la ruta |
Quina millor forma d'acabar l'any que amb una ruta per l'Alt de Sella?
En aquesta ocasió en som setze caminants els qui després de prendre'ns un cafenet a la plaça ens posem en marxa. Destinació: Sella, però pujant a l'Alt pel Runar de la Mona i baixant pel Collao de la Travessa.
Són les 9:00am i ens dirigim cap la costera del cementiri, la pugem i el deixem a la dreta del camí. En poc més de vint minuts, sense deixar la pista asfaltada, arribem a una pinada ja en la Solana on trobarem un encreuament: a la dreta baixaríem a l'Alcàntera, evidentment per ací NO. A l'esquerra ens endinsem en la Solana en busca del primer runar. Aprofitem per fer-nos la primera foto de grup, ara que encara estem "sencers":
Només agafar aquesta bifurcació, recte, a uns pocs metres, trobarem unes pedres amuntonades que ens indiquen per on agafar la sendera (compte ací ja que el camí sembla continuar cap a l'esquerra i no arribaríem enlloc!). La primera part de la pujada sembla conduïr-nos per un runar tot recte cap a la impresionant paret calcària de l'Alt però veurem que, a poc més d'uns 15 minuts de pujada, el camí comença a girar cap a la dreta i es fa menys costerut...de moment.
Senyalització PR |
La senda està ben marcada amb les taques groga i blanca de PR i és molt senzill seguir-les, ja que cada 10 o 15 metres en trobem una. A més a més, per si hagués algun dubte, també aparèixen uns pals d'un metre i mig d'alçada (foto) que són visibles des de lluny i que també mostren les franjes groga i blanca.
El camí continua ascendent en diagonal, de forma no massa pronunciada i avançant paral·lel al barranc de l'Arc: conforme anem guanyant altura el paissatge va obrint-se als nostres peus i comencem a veure els Castellets assomant per darrere de Tafarmaig, l'Ombria, la Serra d'Orxeta...i allà enrere, fent-se cada vegada més xicotet, el poble de Sella.
Pi, al començament del runar. |
Quan duem uns 30' des de que hem agafat la sendera veurem que estem arribant a altre runar, aquest sensiblement més gran i costerut que el que hem deixat enrere. Hi ha un moment en el que ens podem despistar un poc però, si ens fixe'm en un gran pi que hi ha a uns 50m podrem veure clarament que té pintades les marques de PR al seu tronc (foto). Aquest arbre ens servirà de referència per no desviar-nos del nostre destí.
A partir d'aquest pi es pot dir que comença el tròs més dur: el camí comença a empinar-se i, a més, tenim l'inconvenient de les pedres soltes del runar. Anirem amb compte de no ficar-nos dins la pedrera: de fet, el sender transcorre paral·lel a la pedrera sense xafar-la.
En uns altres 30' de pujada notarem que el camí va separant-se del cantxal i sembla anar buscant un xicotet pas a la dreta: és només una ilusió ja que el que realment estem fent és trobar la forma de pujar sense tocar el runar. Com a referència en tenim una ben clara: la cova de la Mona, visible a la dreta del camí (fotos).
Vista del runar des del Pi. |
Cova de la Mona, foto de Loli Català Seva |
Cova de la Mona, foto de Loli Català Seva |
Vistes des del Collao de la Mona |
De fet, paga la pena desviar-se uns metres del camí i agafar forces en la cova per tal de superar l'últim tram de pujada.
Des de la cova veurem que la senda canvia de sentit i continua ascendent però ara cap a l'esquerra buscant el Collao de la Mona des d'on accedirem a l'Alt. Aquesta pujadeta ens pot dur altres 20', passats els quals ja ens trobarem dalt la penya, amb l'Aitana i el barranc de Tagarina a la vista (foto).
Com a referències podem fixar-nos en un "tanto" de caçadors que queda just al front una vegada que hem arribat al collado. Des d'ací comencem a caminar cap a l'esquerra, buscant l'Alt, encara que, com veurem, hi trobarem una pista forestal que ens farà el camí moltíssim més senzill.
Pouet |
Si seguim per damunt la cresta hi veurem un pal prop del que trobarem el punt geodèsic que marca l'altura de la serra. A uns 200 metres veurem altre 'tanto' i prop d'ell un pinar pel que podem baixar i enganxar amb un xicotet sender que ens porta, primer a uns bancals on veurem les runes d'un corral i un pouet (foto) i, un poc més avant, per l'esquerra de l'esmentat pou, una pista forestal que ens conduirà comodament fins a l'Alt de Sella.
Evitarem la casa de l'Alt (per ser de propietat privada) i fent una petita revolta per davant d'ella veurem un caminet que duu cap avall i ens permet arribar al Balconet: una gran llosa de pedra que sobrix de la penya i ens permet gaudir d'unes vistes privilegiades (fotos).
Casa de l'Alt |
Vistes des del Balconet |
Indicador de continuitat del camí. |
Comencem a baixar per la Travessa. |
La baixada està marcada amb un temps de 55' però, a menys que fem moltes parades, es pot fer en uns 45' més o menys.
El camí és bastant clar en practicament tots els trams encara que, de vegades, pot desaparèixer a la nostra vista. Ens fixarem en una pinada que hi ha un poc més avall i que ja queda bastant prop de l'antena de telecomunicacions i del diposit que abastix Sella d'aigua potable.
La baixada a l'últim tròs (ja prop de l'ermita) és bastant senzill i no li cal cap explicació.
En total, tenint en compte que hem eixit a les 9:00 i que en Vistabella el rellotge marca les 14:15, hem trigat unes 5h i 15 però clar, la paradeta obligada per esmorzar i brindar amb cava s'ha allargat al menys 30'.
Ací teniu algunes fotos més de l'aventura d'avuí:
Foto de grup esmorzant |
Panoràmica des del Collado de la Mona (cap el sud) |
Panoràmica des del Collado de la Mona (cap el nord) |
Vistes des del Balconet |
Part del grup al Balconet |
Panoràmica des de l'Alt |
Una 'safranera' ens dona la benvinguda a Sella |
Fi de la ruta