divendres, 27 de desembre del 2013

El Goleró



Punt de sortida: Refugi de l'Arc
Per a començar aquesta caminata ens desplaçarem al refugi de la Font de l'Arc amb cotxe (a l'entrada de Sella agafem la carretereta que, passant pel cementiri ens porta pel barranc de l'Arc). Deixem el cotxe a la pinada que hi ha prop del refugi (foto) i iniciem la caminata per la mateixa pista asfaltada i en direcció sud: a la nostra esquena queda l'imponent penyó Diví. 

Seguim pujant pel mateix camí durant aproximadament un kilòmetre: a l'esquerra veurem una gran paret de pedra utilitzada de forma habitual pels escaladors sent, a més, un lloc bastant popular per a aquesta activitat.



"Ojo de Odra"
Camí a Sirventa
Arriba un moment en que la pista comença a separar-se de la penya i fa una corba a la dreta i una costera: aquest serà el lloc pel qual tornarem més avant (per Moèlem). Abans de començar la costera veurem a ma esquerra un camí de terra (foto dreta) que prendrem per arribar a Sirventa: és senzill de trobar perquè ens dirigix directament a la penya. Al final del primer tram de costera veurem, a l'esquerra, una oquetat en la roca que, al seu través, mostra l'altre costat de la paret rocosa: ens trobem al Racó del Forat o, com ha estat re-batejat pels escaladors, "El ojo de Odra" (foto esquerra).

El camí és molt clar i ample, i seguirà així fins que arribem al capdamunt de Sirventa: al darrere deixem el barranc de l'Arc. Mirant arrere tenim, a la dreta l'Alt de Sella i a l'esquerra Tafarmaig i el Bosquet. Més a l'esquerra comencem a veure els Castellets que aniran descobrint-se conforme anem guanyant altura. Un poc més al sudest l'omnipresent puig Campana. La pujada a la Lloma Sirventa la fem paral·lels a la Moleta (771m) i, en passant el collado Blanc caminem junt al Tossal del Retor (Sirventa és la primera de les llomes d'aquesta muntanya).

Durant l'ascens passem pel costat d'unes poques cases: crida l'atenció (per la dificultat de l'accés) una construcció relativament nova a l'esquerra del camí, en alt, que sembla un hotel. Aquest punt ens pot servir de referència: ja estem prop del lloc on agafarem el sender que du al Goleró.

Al final del camí ens trobem amb un grup de cases: a l'entrador veureu una indicació amb la llegenda "Benimantell/Finestrat" (foto): seguim en eixa direcció i, després de deixar arrere les cases anirem amb compte perquè el senyal de PR està bastant esborrat. Baixarem en direcció a uns bancals: des d'on comença la sendeta es veu clarament el camí que, travessant el bancal s'endinsa en una pinada.
En arribant a la pinada trobarem un parell més de senyals de sender PR, l'últim d'ells, sobre el tronc d'un pi, assenyala el començament del Goleró (vegeu foto més avall).

Ací teniu unes imatges que us poden ajudar a trobar el sender:

Passades les cases, lloc on comença el sender.

Sender que travessa un bancal i ens du a la pinada.

Últim senyal PR: indica l'inici de la baixada pel Goleró.

Ens trobem al capdamunt del Goleró: abans d'iniciar el descens paga la pena aturar-se a contemplar el paissatge. Als nostres peus una gran pinada tapisa el fons d'un barranc. Al front, de nou, el puig Campana.

El Goleró és un antic pas que aprofita una gegantesca esquerda en la muntanya per conectar ambdues parts de la serra. És un caminet molt estret que serpenteja per tal de salvar el gran desnivell entre Sirventa i el fons del barranc que transcorre als peus de Sanxet.

El camí està molt ben assenyalat i no presenta cap complicació per baixar-lo, així i tot sempre cal anar amb molta precaució donat la gran quantitat de pedra solta que hi trobarem.



El Goleró des del capdamunt. Al fons, el puig Campana.

Baixada pel Goleró.


Després d'uns minuts de baixada bastant accentuada, s'acaba el sender en zig-zag i comença altre molt més agradable tapisat de xicotetes fulles i matolls i que transcorre entre carrasques i pins (foto esquerra). Caminats uns 100 metres i continuant el descens (això sí, de forma molt suau) arribarem a un encreuament on caldrà desviar-se cap a l'esquerra. Per si haguera algun dubte, hi veureu una taca blava redona sobre una roca que indica la direcció correcta (foto dreta).
El camí, de sobte, comença a pujar de nou fins que arribem a un lloc on desapareixen els arbres i ja podem veure clarament on som: front al mas conegut com Sanxet de Baix i molt prop de la penya del mateix nom.
Continuarem la sendeta buscant l'esmentada casa i, després de deixar-la arrere, arribarem a un camí de terra ample (PR-CV15) que du fins el Collado del Papatxí passant, com explicarem, pel costat d'un monestir budista.
Cartell de la comunitat budista.
Al poc d'agafar aquest camí trobarem un cartell donant la benvinguda a la "Comunitat monàstica budista Guhyaloka". Aquest cartell ens servirà de referència per trobar el xicotet sender que ens durà fins la font del Morer: a uns pocs metres d'ell, a ma dreta, veureu un caminet que s'endinsa cap una raconada als peus d'un singular penyó (el del Morer).
Seguint aquesta sendeta un parell de minuts arribarem a la Font del Morer, un lloc molt amagat que, personalment, trobe d'allò més encantador.

Senda que du a la Font del Morer

Font del Morer, als peus del penyó del mateix nom.
Després d'una paradeta per emplenar les cantimplores, tornem arrere fins el camí principal i seguim la nostra excursió fins l'últim punt: el mas de Papatxí.
La pista continua durant uns altres tres kilòmetres al llarg dels quals podem gaudir d'unes vistes envejables del Cabal, el barranc del Gulabdar, els Castellets, Sanxet, el Morer, el puig Campana i, amb un poc d'imaginació, el Ponoig.
A mitat del camí, una vegada passada l'entrada al recinte de la comunitat budista, trobem a ma esquerra un curiós altar on els membres d'aquesta comunitat han fet tota classe d'ofrenes d'allò més variat (foto esquerra).
Poc després arribarem al mas de Papatxí, punt final del nostre recorregut. 
Després de recobrar forces amb un bon entrepà, tornem sobre les nostres petjades però, en lloc de pujar de nou pel Goleró continuem la pista (PR-CV12) que du fins a l'Arc passant pel Mas del Secretari i Moèlem.

Ha estat un matí molt agradable on, malgrat les males previsions d'oratge, a penes hem tingut que patir les fortes ratxes de vent que sí han castigat la costa.

Per rematar una magnífica jornada ens anem a dinar al Bar María, ja en Sella, on malgrat les hores que se'ns han fet ens atenen amablement i ens apanyen un dinar a base de punxaetes.

Fi de la ruta.

dimarts, 10 de desembre del 2013

La Pileta


  • Distància total: 7'3 Km
  • Desnivell màxim: 384m
  • Temps aproximat: 3h
  • Nivell de dificultat: baixa/mitjana
  • Descarregar arxiu Pileta.kml (Google Earth).
  • Descarregar arxiu Pileta.gpx (dispositius GPS).

Em moria de ganes per fer aquesta excursió :-)

Començament del camí - PR 199
En aquesta ocasió sortirem d'un punt ben senzill de localitzar a Sella: la parada d'autobús que hi ha junt al CEIP Server Mora, un poc més amunt del llavador i en la mateixa carretera que travessa el poble.
Des d'ací agafem la costera que ens du, primer pel carrer València i després pel Trinquet fins trobar el camí que puja a l'Ermita de Santa Bàrbera.
Als pocs metres de començar la pujada a l'Ermita trobem un camí que porta a Vistabella, una casa que domina tot el poble i que es troba situada prop de l'antic diposit d'aigua de la localitat.
Bifurcació: seguim recte.
Deixarem a l'esquerra la casa i continuarem buscant una gran antena de telefonia visible des d'ací. No hi ha pèrdua perquè, a més, ens trobem amb les taques del PR-CV 199 que ens acompanyaran gran part del camí (vegeu foto a l'esquerra).

Després d'uns 10 minuts arribem a l'antena, just al costat del nou diposit d'aigua de Sella. Des d'ací el camí és ben clar i el seguirem fins trobar-nos amb una bifurcació que ens dona a triar anar a esquerra o dreta: cap d'elles, continuarem al front (foto) fins trobar una sendeta que transcorre per una pinada i que ens durà en uns 15 minuts fins el primer dels dos runars que caldrà creuar.

El pi, referència visual en el runar.
Una vegada en el runar la senda es desdibuxa (per la pròpia natura del camí) però no és gens complicat trobar el seu rastre. De totes formes el truc està en fixar-nos com a referència un gran pi (foto esquerra) que quedarà a la nostra dreta junt a un altre un poc més petit.

Aquest punt es troba a mig camí de l'entrada a la zona on començarem a pujar per trobar la Pileta.
Arribant a la Porta.
Després de superar els dos runars la senda comença a ascendir lleugerament fent la impresió de que ens du cap a un ribàs: és només un efecte òptic ja que des d'on estem és impossible veure el caminet que ens permetrà accedir a la zona on s'inicia l'ascens (foto a la dreta).

Al final d'aquesta costera al segon dels runars, trobarem que de sobte el terreny canvia d'inclinació: des d'ací ja podreu veure una curiosa porta de filferro a la que caldrà dirigir-nos.

Aquesta porta ens dona pas a un magnífic abric natural de pedra des d'on ja s'endevina l'oquetat de la Pileta quasi al capdamunt de la penya (fotos de la Porta).
La Porta

La Porta: en direcció a la Pileta.
Una vegada travessada la Porta caldrà seguir la senda que trobareu a la dreta. En un moment de l'ascens, més o menys a la mitat, la senda desapareix. No patiu: localitzeu les zones d'herba més xafada
Entrada a la coveta
i diverses marques deixades pels visitants en forma de xicotets muntons de pedres. Així i tot, hi ha trossos on caldrà que poseu en marxa la vostra "creativitat" per trobar la millor forma de seguir pujant.
Arribats a aquest punt tenim la Pileta ben a la vista, a tir de pedra: ens dirigirem cap ella buscant sempre la xicoteta cova a la paret que destaca, a més, per estar coberta de vegetació i per tenir molt a prop un parell de pins joves plantats anys arrere per la gent de El Cabiló.

L'entrada original (per l'esquerra de la cova) està a dia d'avuí totalment tapada per un esbarzer així que ens toca pegar una xicoteta revolta i pujar un parell de marges per arribar-hi.

Una vegada ací, i si guardeu un poc de silenci, escoltareu el soroll de les gotes d'aigua que, de forma constant cauen del sostre per mantenir ple aquest recipient.
Si entreu dins del petit abric de roca veureu, al front de la Pileta
una altra un poc més xicoteta i amagada (vegeu fotos).
A l'entrador de la cova trobareu també una caixa metàlica que conté un llibre on podeu deixar per escrit el vostre pàs per aquest bonic indret.
La Pileta
L'altra Pileta, la més menuda.
Altres imatges de la ruta:
Aspecte de l'entrador: al fons, allà amunt, la Pileta.
Llibre de signatures

La Pileta des del camí del Còlera

Panoràmica des de la Pileta