dilluns, 29 de desembre del 2014

De Sella a Finestrat

Amaneix per darrere de l'Ombria (Sella).
  • Distància total aprox.: 14'5 Km
  • Desnivell màxim: 725 m
  • Temps aprox.: 240'
  • Nivell de dificultat: mitjana/baixa
  • Plànol de la ruta





La ruta, identificada al catàleg de rutes de xicotet recorregut com PR-CV12, té en realitat un recorregut total de 18'5Km. Nosaltres l'hem començada junt al refugi de l'Arc on hem deixat tres cotxes. Altres dos vehicles ens esperen en la Font del Molí (Finestrat), punt d'arribada de la nostra caminata d'avuí.

Penyó Diví des de l'Arc.
Hem sortit a les 8:30 del matí, quasi a la mateixa vegada que ho feia el sol. La primera cosa que hem hagut de solucionar ha estat el tema dels vehicles que, com he comentat hem repartit entre Sella i Finestrat.
Sobre les 9:30 ens trobem a l'aparcament del Refugi de l'Arc. Darrere de nosaltres s'alça el Penyó Diví, majestuós, fent-li la competència a l'altre gegant que ens guiarà durant la caminata: el puig Campana.

Pujant al collet de Moèlem
No fa massa fred però bufa un vent que fa baixar la temperatura uns quants graus fent que la sensació tèrmica siga menor.
Arribant al mas del Secretari
Des d'aquest punt ens dirigim costera amunt al primer dels colls de la ruta, el de Moèlem. Des d'ací gaudirem d'unes vistes espectaculars dels Castellets i del puig. També des d'ací distingirem, a apenes un kilòmetre, el Mas del Secretari, última casa habitada fins que arribem a Sanxet.

En uns 45' ja s'aprecia al fons la silueta de Sanxet, junt a la penya del Morer i front a les cases que agafen el mateix nom: Sanxet de Dalt i Sanxet de baix.
El sol sortint per darrere del puig.

Sanxet

Penyó del Morer i senyalització
Després d'aproximadament una hora de camí hem arribat al creuer que porta al Papatxí (cap a l'esquerra) o continua cap a Finestrat (a la dreta). Ens trobem a menys de 10km de la nostra meta.
El següent punt de referència serà Sacarest: en uns 30' arribarem a la tanca que assenyala el començament d'aquesta finca (foto) que s'alça sobre una lloma i és fàcil de trobar gràcies a un magnífic exemplar de pi que s'alça junt a la casa.
Pista forestal, de camí al serral.

Barrera a l'entrada de Sacarest

Mas de Sacarest

Pi centenari

Indicació de ruta, a Sacarest
Arribats a aquest punt ja ens trobem a només 8,6Km de Finestrat. Fa una estona que s'ha acabat la pujada i el camí es fa molt més suau.
A la nostra dreta s'alça la impresionant muralla formada pels Castellets, a l'esquerra el Cabal i el no menys impresionant barranc del Guladar. Ens trobem ja molt prop del serral de Sacarest on canviem definitivament d'inclinació, situant-nos en la vesant de Finestrat. 
Tenim ara a la vista el Campana en tot el seu esplendor: al fons la mar. Si mirem cap a la dreta distingirem fins i tot el Cabeçó i la Grana sobreixint per damunt dels Castellets.
Serral de Sacarest

Castellets i Cabeçó al fons

Panoràmica: puig i Castellets des de la baixada a Finestrat.

La baixada és bastant cómoda. En apenes 30 minuts (paradeta pel bocata inclosa) ens plantem a la partida del Realet on ja comencem a trobar un bon grapat de cases i conreus.
En poc més d'una hora arribem a la Font del Molí seguint la mateixa pista asfaltada i voltant el puig per la seva dreta.
Hem dut un bon ritme i, al final, hem aconseguit arribar a Finestrat bastant abans del que pensàvem: en total em trigat 3h i 30' en fer el recorregut.
Últim kilòmetre

Font del Molí, fi de la ruta.

Des d'on hem deixat els cotxes fins el Casino de Sella només ens separen uns 20 minutets de carretera i un parell més fins que ens porten la cervessa a la taula. La millor recompensa per a la caminata d'avuí: unes canyes en bona companyia!
Fi de la ruta.

dilluns, 17 de novembre del 2014

Cova del Morral


 Ruta: últims 1'6KM












Sortint de Sella, agafem el cotxe i ens dirigim al Barranc de Tagarina. Deixem arrere la Remonta Alemana i seguim la pista asfaltada fins que acaba, tot just al costat del Pouet d'Alemany (foto 1).
Foto 1: Pouet d'Alemany, inici.
A la dreta de la font veureu una costera de terra que puja cap una pinada: prendrem aquest camí i als dos o tres minuts arribarem a la casa de Soltà (foto 2). 
La pista forestal seguix en direcció al capdamunt de la Penya de Sella, per una zona d'ombria que, el dia d'aquesta excursió es trobava esguitada ací i allà per esclatasangs de diverses espècies (foto 3).
Foto 3: fongs a la vora del camí.
Als 15' més o menys arribem a una casa que deixarem a ma dreta, des d'aci i si mirem enrere veurem un bonic paissatge dominat al fons pel Tossal del Nono i la seva esquerra la Costereta d'Arraïs. Més al fons i a l'esquerra destaca el Colomer de Patarrana (foto 4).
Foto 2: casa de Soltà
Uns metres després d'haver rebasat aquesta casa veurem un camí que es desvia a la dreta: l'agafarem per continuar el nostre camí. Pronte farem cim, ho notarem perquè el camí deixa de pujar i comença a descendir de forma suau (foto 5): deixem a la nostra esquerra la casa de l'Alt i seguim en direcció sudoest per la mateixa pista forestal. Ací el paissatge és força diferent: desapareix la pinada i de sobte les pedres i el coixí de monja ho dominen tot.
Foto 4: paissatge de tardor amb tossal del Nono al fons
Foto 5: panoràmica des de l'Alt de Sella

Foto 6: indicador cap a la Travessa
Seguim la senda fins trobar el cartell que enllaça amb el PR-CV 198 que du al Collado de la Travessa i just ací fem una cosa pot habitual: seguir pel camí marcat amb una "X" (foto 6 i 6bis)  que normalment ens indicaria mala direcció.

Foto 6bis: inici de la senda estreta
Açò és així perquè aquesta ruta no està senyalitzada i els cartells es referixen a l'esmentat PR.
A partir d'aquest punt agafem una senda molt estreta, d'apenes uns 50cm d'amplada: perquè us feu una idea, anema  pegar-li la volta per la dreta a la penya que teniu just enfront, la del Morral (foto 7).
Foto 7: Morral (dreta) i la Real (al fons)
Seguirem aquesta estreta via durant uns 40' o 45' fins que tingam a la vista les llenques del Morral (en front, cap avall - foto 8), la Real i l'Aguilar en front al fons i la casa del Morral, a l'esquerra cap avall. A partir d'ací la cosa es complica bastant donat que la senda desapareix. Per facilitar el camí van amuntonar pedres a mode de senyal just als punts on més dificultat podia donar-se (foto 9). 

Foto 8: llenques i casa del Morral
Hem de seguir aquestes senyals però si les perdem de vista la pista és la següent: hi ha uns antics marges de pedra seca a la nostra
Foto 9: pilons de pedra, seguirem a la dreta i amunt.
esquerra, anirem buscant la sendeta que va d'un a altre i que, a més, avança cap el sud. Arribarà un moment en que ja vegem l'altre costat de la penya amb la carretera que puja a Seguró allà avall i l'Aguilar en front. Si us fixeu fins i tot veureu les cases de Sagnon i tot el fondo del Blanquinal.
Foto 10: arribant a la cova

A partir d'ací no és gens complicat donat que la cova es troba ja ben prop, quasi es pot veure des d'on hi som. Caminarem per una sendeta ben marcada que va perdre's dintre d'un ginebre (foto 10) que travessarem sense cap problema. Des d'ací ja es veu clarament com accedir a la cova (fotos 11 a 14).
Per tornar desfarem el camí d'anada.
Fi de la ruta.



Foto 11: amb la cova ja a la vista
Foto 12: entrada de la cova

Foto 13: panoràmica de l'interior

Foto 14: entrada a la cova


dilluns, 26 de maig del 2014

Molí de les Penyetes

Com a complement a l'anterior entrada de nom "Ruta dels quatre molins" i que en realitat s'hauria d'anomenar "Ruta dels CINC molins".

Doncs sembla que no era tan complicat: el Molí de les Penyetes el tenia davant dels meus nassos i no em vaig adonar!
Al propi paratge de "El Salt", prop del Molí d'Amable (segon de la Ruta dels quatre molins) trobem les restes d'un assut, el de les Penyetes. Ací encara s'aprecien porcions d'un mur amb un arc cego de pedra i a la seua dreta, mirant a la serra, varies restes més que ens donen pistes sobre la localització d'aquest molí (possiblement d'època medieval, igual que el del pont vell).

Ací teniu unes quantes fotografies del lloc:
Paratge El Salt: dalt a l'esquerra podeu veure les restes del Molí


Molí de les Penyetes (1 de 3)

Molí de les Penyetes (2 de 3)

Molí de les Penyetes (3 de 3)


dimarts, 13 de maig del 2014

Ruta dels quatre molins

  • Distància total aprox.: 5 Km
  • Temps aprox.: 60' a 70'
  • Nivell de dificultat: fàcil

Durant anys, l'existència dels molins fariners ha acompanyat el desenvolupament de les nostres poblacions. Segons un estudi al que he pogut tenir accés (Los Molinos de la cuenca del Amadorio, de Álvaro García Fracés) només a la conca de l'Amadori es contabilitzaven fins a 21 molins que aprofitaven la força de l'aigua per produïr la farina.

Funcionament d'un molí fariner
A aquest document es fa menció als següents molins al terme de Sella:

- Molí del Pont Vell.
- Molí de Dalt.
- Molí de les Penyetes.
- Molí de Baix.
- El Molinet.

L'únic que no he pogut localitzar (doneu-me temps ;-) ha estat el molí de les Penyetes, però la resta es poden veure, si no sencers, el poc que queda d'ells.

A aquesta excursió us propose el següent itinerari: Molí de Dalt - Molí de Baix - Molinet -  Molí del Pont Vell.

Comencem la nostra ruta: sortim com altres vegades des del Cabiló, a la plaça Major de Sella, front a l'església de Santa Anna. Baixarem  pel carrer Major fins arribar a la casa del Metge, just baix la costera. Ací agafem el carrer de l'esquerra que ens du a la costera del Secanet.
Molí de Dalt, accedint des de
la Huerta Ricardo.
Després d'agafar la carretera d'entrada al poble la seguirem en direcció al pont de la carretera però sense arribar-hi. A la primera corba, després de passar els panells informatius que hi ha a l'entrada, veurem que ix un camí asfaltat per l'esquerra de la carretera: després d'uns metres veureu una caseta anomenada "HUERTA RICARDO".

Pel costat dret de l'esmentada construcció agafem una costera estreta que baixa fins al riu: tot just on acaba el camí trobarem el primer dels quatre molins, el de Dalt.

L'estat de l'edifici és lamentable: apenes sí queden les quatre parets però, el pitjor és que és practicament inaccessible donat que ha estat invaït pel canyar, argilagues, baladre i d'altres.
Ací teniu unes fotos del seu estat. La última d'elles des del camí d'enfront, el que puja a la carretera.
Les argilagues fan impossible
accedir a l'entrada.

Façana principal coberta
per la vegetació.

Bassa que alimentava el molí

Molí de Dalt des del camí.
Tornem al camí, just al costat de la casa "Huerta Ricardo" i, en lloc de pujar a la carretera seguim eixe caminet de formigó que en apenes cinc minuts ens porta fins el paratge de El Salt, a uns cinquanta metres del Molí de Baix.
El Molí de Baix o d'Amable
Des d'ací la vista ja promet: el molí és una edificació imponent, molt ben conservada gràcies a l'esforç del seu propietari, Amable. Actualment no es pot visitar per dins però paga la pena fer-li una ullada des de fora i...des de dalt! sí, mijantçant un caminet que ens desvia per l'esquerra de la casa, després d'una xicoteta pujada, arribem a l'altura de la bassa que subministrava l'aigua al mecanisme del molí. Uns pocs metres més amunt trobem un xicotet sender que, seguint la sèquia de rec ens durà al nostre següent punt d'interés, el Molinet.


Molí de Baix des del paratge El Salt


El Molinet
Com deien, seguint el sequier ens dirigirem cap al Molinet. Abans passarem per l'Horta d'Irles, que deixarem a ma esquerra. Un bonic sender entre garroferes centenàries ens portarà fins la sèquia que passa pel mateix costat del Molinet.
L'estat de l'edificació és bastant bò, no així el mecanisme que ha estat desaparegut. Malgrat tot, si ens situem al front del molí veurem encara el pont ("cacau") per on sortien les aigües després d'haver fet la seva faena. Dins d'aquest arc s'endevinent trossos de fusta però dubte molt que formaren part del mecanisme original del rodet.

Ací teniu algunes fotos més de l'indret i de com arribar-hi:


Bassa a l'Horta d'Irles

Sender sota garroferes
Sendeta que porta al Molinet


El Molinet

Restes del pont o cacau
Una mirada dins la cacau

Deixem arrere el Molinet, creuem el riu i pujem per una costera de terra que ens porta a la carretera, a l'altura de les Forques. En lloc de continuar per la carretera prenem el camí que puja en direcció a l'abocador i, en trobant el desviament que ens portaria al femer l'ignorem i seguim pel camí en direcció a l'Era del Carro. Aquesta via ens durà en uns quinze minuts fins el pont d'entrada a Sella.

Entre les canyes, la cacau del molí.
L'últim dels molins, el Molí del Pont Vell, només serà visible si baixem a l'esmentat pont agafant les escales que trobarem a l'esquerra del pont d'accés. Des de damunt del pontet i mirant al mur de pedra seca que trobem al front (entre el pontet i el pont) ens fixarem en una espècie de finestra quadrada (mireu la foto) i, a pocs metres, trobareu la "cacau" del que fou en una època passada un molí.
És una pena que no hi hajen més restes i que les poques que hi han passen desapercebudes al caminant. És més pena, si cal, que aquestes construccions que tingueren un paper tan important en un passat no massa llunyà, avuí hagen caigut en l'oblit i, com hem vist al cas del Molí de Dalt i com pronte passarà al Molinet, estiguen condemnades a la desaparició.

Pont d'entrada a Sella i Sella al fons

...i fi del camí al menys fins que descobrisca on es troba el Molí de les Penyetes (o el que quede d'ell) ;-)