El Goleró

• Distància total: 14'68Km
• Desnivell màxim: 680m
• Temps aproximat: 4h a 4h i mitja
• Nivell de dificultat: mitjana
• Descarregar Golero.gpx (dispositius GPS, per gentilesa de Fernando Prieto)
• Arribar a l'Arc des de Sella: Click per a Informació de Google Maps

Punt de sortida: Refugi de l'Arc

Per a començar aquesta caminata ens desplaçarem al refugi de la Font de l'Arc amb cotxe (a l'entrada de Sella agafem la carretereta que, passant pel cementiri ens porta pel barranc de l'Arc). Deixem el cotxe a la pinada que hi ha prop del refugi (foto) i iniciem la caminata per la mateixa pista asfaltada i en direcció sud: a la nostra esquena queda l'imponent penyó Diví. 

Seguim pujant pel mateix camí durant aproximadament un kilòmetre: a l'esquerra veurem una gran paret de pedra utilitzada de forma habitual pels escaladors sent, a més, un lloc bastant popular per a aquesta activitat.

"Ojo de Odra"

Camí a Sirventa

Arriba un moment en que la pista comença a separar-se de la penya i fa una corba a la dreta i una costera: aquest serà el lloc pel qual tornarem més avant (per Moèlem). Abans de començar la costera veurem a ma esquerra un camí de terra (foto dreta) que prendrem per arribar a Sirventa: és senzill de trobar perquè ens dirigix directament a la penya. Al final del primer tram de costera veurem, a l'esquerra, una oquetat en la roca que, al seu través, mostra l'altre costat de la paret rocosa: ens trobem al Racó del Forat o, com ha estat re-batejat pels escaladors, "El ojo de Odra" (foto esquerra).

El camí és molt clar i ample, i seguirà així fins que arribem al capdamunt de Sirventa: al darrere deixem el barranc de l'Arc. Mirant arrere tenim, a la dreta l'Alt de Sella i a l'esquerra Tafarmaig i el Bosquet. Més a l'esquerra comencem a veure els Castellets que aniran descobrint-se conforme anem guanyant altura. Un poc més al sudest l'omnipresent puig Campana. La pujada a la Lloma Sirventa la fem paral·lels a la Moleta (771m) i, en passant el collado Blanc caminem junt al Tossal del Retor (Sirventa és la primera de les llomes d'aquesta muntanya).

Durant l'ascens passem pel costat d'unes poques cases: crida l'atenció (per la dificultat de l'accés) una construcció relativament nova a l'esquerra del camí, en alt, que sembla un hotel. Aquest punt ens pot servir de referència: ja estem prop del lloc on agafarem el sender que du al Goleró.

Al final del camí ens trobem amb un grup de cases: a l'entrador veureu una indicació amb la llegenda "Benimantell/Finestrat" (foto): seguim en eixa direcció i, després de deixar arrere les cases anirem amb compte perquè el senyal de PR està bastant esborrat. Baixarem en direcció a uns bancals: des d'on comença la sendeta es veu clarament el camí que, travessant el bancal s'endinsa en una pinada.

En arribant a la pinada trobarem un parell més de senyals de sender PR, l'últim d'ells, sobre el tronc d'un pi, assenyala el començament del Goleró (vegeu foto més avall).

Ací teniu unes imatges que us poden ajudar a trobar el sender:

Passades les cases, lloc on comença el sender.

Sender que travessa un bancal i ens du a la pinada.

Últim senyal PR: indica l'inici de la baixada pel Goleró.

Ens trobem al capdamunt del Goleró: abans d'iniciar el descens paga la pena aturar-se a contemplar el paissatge. Als nostres peus una gran pinada tapisa el fons d'un barranc. Al front, de nou, el puig Campana.

El Goleró és un antic pas que aprofita una gegantesca esquerda en la muntanya per conectar ambdues parts de la serra. És un caminet molt estret que serpenteja per tal de salvar el gran desnivell entre Sirventa i el fons del barranc que transcorre als peus de Sanxet.

El camí està molt ben assenyalat i no presenta cap complicació per baixar-lo, així i tot sempre cal anar amb molta precaució donat la gran quantitat de pedra solta que hi trobarem.

El Goleró des del capdamunt. Al fons, el puig Campana.

Baixada pel Goleró.

Després d'uns minuts de baixada bastant accentuada, s'acaba el sender en zig-zag i comença altre molt més agradable tapisat de xicotetes fulles i matolls i que transcorre entre carrasques i pins (foto esquerra). Caminats uns 100 metres i continuant el descens (això sí, de forma molt suau) arribarem a un encreuament on caldrà desviar-se cap a l'esquerra. Per si haguera algun dubte, hi veureu una taca blava redona sobre una roca que indica la direcció correcta (foto dreta).

El camí, de sobte, comença a pujar de nou fins que arribem a un lloc on desapareixen els arbres i ja podem veure clarament on som: front al mas conegut com Sanxet de Baix i molt prop de la penya del mateix nom.

Continuarem la sendeta buscant l'esmentada casa i, després de deixar-la arrere, arribarem a un camí de terra ample (PR-CV15) que du fins el Collado del Papatxí passant, com explicarem, pel costat d'un monestir budista.

Cartell de la comunitat budista.

Al poc d'agafar aquest camí trobarem un cartell donant la benvinguda a la "Comunitat monàstica budista Guhyaloka". Aquest cartell ens servirà de referència per trobar el xicotet sender que ens durà fins la font del Morer: a uns pocs metres d'ell, a ma dreta, veureu un caminet que s'endinsa cap una raconada als peus d'un singular penyó (el del Morer).

Seguint aquesta sendeta un parell de minuts arribarem a la Font del Morer, un lloc molt amagat que, personalment, trobe d'allò més encantador.

Senda que du a la Font del Morer

Font del Morer, als peus del penyó del mateix nom.

Després d'una paradeta per emplenar les cantimplores, tornem arrere fins el camí principal i seguim la nostra excursió fins l'últim punt: el mas de Papatxí.

La pista continua durant uns altres tres kilòmetres al llarg dels quals podem gaudir d'unes vistes envejables del Cabal, el barranc del Gulabdar, els Castellets, Sanxet, el Morer, el puig Campana i, amb un poc d'imaginació, el Ponoig.

A mitat del camí, una vegada passada l'entrada al recinte de la comunitat budista, trobem a ma esquerra un curiós altar on els membres d'aquesta comunitat han fet tota classe d'ofrenes d'allò més variat (foto esquerra).

Poc després arribarem al mas de Papatxí, punt final del nostre recorregut. 

Després de recobrar forces amb un bon entrepà, tornem sobre les nostres petjades però, en lloc de pujar de nou pel Goleró continuem la pista (PR-CV12) que du fins a l'Arc passant pel Mas del Secretari i Moèlem.

Ha estat un matí molt agradable on, malgrat les males previsions d'oratge, a penes hem tingut que patir les fortes ratxes de vent que sí han castigat la costa.

Per rematar una magnífica jornada ens anem a dinar al Bar María, ja en Sella, on malgrat les hores que se'ns han fet ens atenen amablement i ens apanyen un dinar a base de punxaetes.

Fi de la ruta.