- Distància total: 7'3 Km
- Desnivell màxim: 384m
- Temps aproximat: 3h
- Nivell de dificultat: baixa/mitjana
- Descarregar arxiu Pileta.kml (Google Earth).
- Descarregar arxiu Pileta.gpx (dispositius GPS).
Em moria de ganes per fer aquesta excursió :-)
 |
| Començament del camí - PR 199 |
En aquesta ocasió sortirem d'un punt ben senzill de localitzar a Sella: la parada d'autobús que hi ha junt al CEIP Server Mora, un poc més amunt del llavador i en la mateixa carretera que travessa el poble.
Des d'ací agafem la costera que ens du, primer pel carrer València i després pel Trinquet fins trobar el camí que puja a l'Ermita de Santa Bàrbera.
Als pocs metres de començar la pujada a l'Ermita trobem un camí que porta a Vistabella, una casa que domina tot el poble i que es troba situada prop de l'antic diposit d'aigua de la localitat.
 |
| Bifurcació: seguim recte. |
Deixarem a l'esquerra la casa i continuarem buscant una gran antena de telefonia visible des d'ací. No hi ha pèrdua perquè, a més, ens trobem amb les taques del PR-CV 199 que ens acompanyaran gran part del camí (vegeu foto a l'esquerra).
Després d'uns 10 minuts arribem a l'antena, just al costat del nou diposit d'aigua de Sella. Des d'ací el camí és ben clar i el seguirem fins trobar-nos amb una bifurcació que ens dona a triar anar a esquerra o dreta: cap d'elles, continuarem al front (foto) fins trobar una sendeta que transcorre per una pinada i que ens durà en uns 15 minuts fins el primer dels dos runars que caldrà creuar.
 |
| El pi, referència visual en el runar. |
Una vegada en el runar la senda es desdibuxa (per la pròpia natura del camí) però no és gens complicat trobar el seu rastre. De totes formes el truc està en fixar-nos com a referència un gran pi (foto esquerra) que quedarà a la nostra dreta junt a un altre un poc més petit.
Aquest punt es troba a mig camí de l'entrada a la zona on començarem a pujar per trobar la Pileta.
 |
| Arribant a la Porta. |
Al final d'aquesta costera al segon dels runars, trobarem que de sobte el terreny canvia d'inclinació: des d'ací ja podreu veure una curiosa porta de filferro a la que caldrà dirigir-nos.
Aquesta porta ens dona pas a un magnífic abric natural de pedra des d'on ja s'endevina l'oquetat de la Pileta quasi al capdamunt de la penya (fotos de la Porta).
 |
| La Porta |
 |
| La Porta: en direcció a la Pileta. |
Una vegada travessada la Porta caldrà seguir la senda que trobareu a la dreta. En un moment de l'ascens, més o menys a la mitat, la senda desapareix. No patiu: localitzeu les zones d'herba més xafada
i diverses marques deixades pels visitants en forma de xicotets muntons de pedres. Així i tot, hi ha trossos on caldrà que poseu en marxa la vostra "creativitat" per trobar la millor forma de seguir pujant.
Arribats a aquest punt tenim la Pileta ben a la vista, a tir de pedra: ens dirigirem cap ella buscant sempre la xicoteta cova a la paret que destaca, a més, per estar coberta de vegetació i per tenir molt a prop un parell de pins joves plantats anys arrere per la gent de El Cabiló.
L'entrada original (per l'esquerra de la cova) està a dia d'avuí totalment tapada per un esbarzer així que ens toca pegar una xicoteta revolta i pujar un parell de marges per arribar-hi.
Una vegada ací, i si guardeu un poc de silenci, escoltareu el soroll de les gotes d'aigua que, de forma constant cauen del sostre per mantenir ple aquest recipient.
Si entreu dins del petit abric de roca veureu, al front de la Pileta
una altra un poc més xicoteta i amagada (vegeu fotos).
A l'entrador de la cova trobareu també una caixa metàlica que conté un llibre on podeu deixar per escrit el vostre pàs per aquest bonic indret.
 |
| Entrada a la coveta |
Arribats a aquest punt tenim la Pileta ben a la vista, a tir de pedra: ens dirigirem cap ella buscant sempre la xicoteta cova a la paret que destaca, a més, per estar coberta de vegetació i per tenir molt a prop un parell de pins joves plantats anys arrere per la gent de El Cabiló.
L'entrada original (per l'esquerra de la cova) està a dia d'avuí totalment tapada per un esbarzer així que ens toca pegar una xicoteta revolta i pujar un parell de marges per arribar-hi.
Una vegada ací, i si guardeu un poc de silenci, escoltareu el soroll de les gotes d'aigua que, de forma constant cauen del sostre per mantenir ple aquest recipient.
Si entreu dins del petit abric de roca veureu, al front de la Pileta
una altra un poc més xicoteta i amagada (vegeu fotos).
A l'entrador de la cova trobareu també una caixa metàlica que conté un llibre on podeu deixar per escrit el vostre pàs per aquest bonic indret.
 |
| La Pileta |
 |
| L'altra Pileta, la més menuda. |
Altres imatges de la ruta:
 |
| Aspecte de l'entrador: al fons, allà amunt, la Pileta. |
 |
| Llibre de signatures |
 |
| La Pileta des del camí del Còlera |
 |
| Panoràmica des de la Pileta |
Sempre l'he considerat un dels racons més peculiars i bells de la Penya de Sella. Es com entrar dins d'ella i on assoma allò que te... l'aigua.
ResponEliminaTota la raó: a mi, de lluny eixa zona em recorda un úter, de fet, quan van entrar per la "Porta" em va venir al cap la imatge, com si entraren a la part més íntima de la penya. Sí, val: de vegades se me'n va la bola :-D
ResponEliminaJa som dos Jaume. Per que jo ho pense cada vegada que mire la Penya des de les forques. :-) Massa anys compartint coses amb els vileros?
ResponEliminaJe,je,je,,,tot s'apega!
ResponElimina