Circular Sella-Sella (PR-V198)

• Distància total aprox.: 7'5 Km
• Desnivell màxim: 1100 m
• Temps aprox.: 5h
• Nivell de dificultat: mitjana-alta
• Plànol de la ruta PR-CV198:

Plànol de la ruta

Informació sobre el desnivell

Quina millor forma d'acabar l'any que amb una ruta per l'Alt de Sella?

En aquesta ocasió en som setze caminants els qui després de prendre'ns un cafenet a la plaça ens posem en marxa. Destinació: Sella, però pujant a l'Alt pel Runar de la Mona i baixant pel Collao de la Travessa.

Són les 9:00am i ens dirigim cap la costera del cementiri, la pugem i el deixem a la dreta del camí. En poc més de vint minuts, sense deixar la pista asfaltada, arribem a una pinada ja en la Solana on trobarem un encreuament: a la dreta baixaríem a l'Alcàntera, evidentment per ací NO. A l'esquerra ens endinsem en la Solana en busca del primer runar. Aprofitem per fer-nos la primera foto de grup, ara que encara estem "sencers":

Només agafar aquesta bifurcació, recte, a uns pocs metres, trobarem unes pedres amuntonades que ens indiquen per on agafar la sendera (compte ací ja que el camí sembla continuar cap a l'esquerra i no arribaríem enlloc!). La primera part de la pujada sembla conduïr-nos per un runar tot recte cap a la impresionant paret calcària de l'Alt però veurem que, a poc més d'uns 15 minuts de pujada, el camí comença a girar cap a la dreta i es fa menys costerut...de moment.

Senyalització PR

La senda està ben marcada amb les taques groga i blanca de PR i és molt senzill seguir-les, ja que cada 10 o 15 metres en trobem una. A més a més, per si hagués algun dubte, també aparèixen uns pals d'un metre i mig d'alçada (foto) que són visibles des de lluny i que també mostren les franjes groga i blanca.

El camí continua ascendent en diagonal, de forma no massa pronunciada i avançant paral·lel al barranc de l'Arc: conforme anem guanyant altura el paissatge va obrint-se als nostres peus i comencem a veure els Castellets assomant per darrere de Tafarmaig, l'Ombria, la Serra d'Orxeta...i allà enrere, fent-se cada vegada més xicotet, el poble de Sella.

Pi, al començament del runar.

Quan duem uns 30' des de que hem agafat la sendera veurem que estem arribant a altre runar, aquest sensiblement més gran i costerut que el que hem deixat enrere. Hi ha un moment en el que ens podem despistar un poc però, si ens fixe'm en un gran pi que hi ha a uns 50m podrem veure clarament que té pintades les marques de PR al seu tronc (foto). Aquest arbre ens servirà de referència per no desviar-nos del nostre destí.

A partir d'aquest pi es pot dir que comença el tròs més dur: el camí comença a empinar-se i, a més, tenim l'inconvenient de les pedres soltes del runar. Anirem amb compte de no ficar-nos dins la pedrera: de fet, el sender transcorre paral·lel a la pedrera sense xafar-la.

En uns altres 30' de pujada notarem que el camí va separant-se del cantxal i sembla anar buscant un xicotet pas a la dreta: és només una ilusió ja que el que realment estem fent és trobar la forma de pujar sense tocar el runar. Com a referència en tenim una ben clara: la cova de la Mona, visible a la dreta del camí (fotos).

Vista del runar des del Pi.

Cova de la Mona, foto de Loli Català Seva

Cova de la Mona, foto de Loli Català Seva

Vistes des del Collao de la Mona

De fet, paga la pena desviar-se uns metres del camí i agafar forces en la cova per tal de superar l'últim tram de pujada.

Des de la cova veurem que la senda canvia de sentit i continua ascendent però ara cap a l'esquerra buscant el Collao de la Mona des d'on accedirem a l'Alt. Aquesta pujadeta ens pot dur altres 20', passats els quals ja ens trobarem dalt la penya, amb l'Aitana i el barranc de Tagarina a la vista (foto).

Com a referències podem fixar-nos en un "tanto" de caçadors que queda just al front una vegada que hem arribat al collado. Des d'ací comencem a caminar cap a l'esquerra, buscant l'Alt, encara que, com veurem, hi trobarem una pista forestal que ens farà el camí moltíssim més senzill.

Pouet

Si seguim per damunt la cresta hi veurem un pal prop del que trobarem el punt geodèsic que marca l'altura de la serra. A uns 200 metres veurem altre 'tanto' i prop d'ell un pinar pel que podem baixar i enganxar amb un xicotet sender que ens porta, primer a uns bancals on veurem les runes d'un corral i un pouet (foto) i, un poc més avant, per l'esquerra de l'esmentat pou, una pista forestal que ens conduirà comodament fins a l'Alt de Sella.

Evitarem la casa de l'Alt (per ser de propietat privada) i fent una petita revolta per davant d'ella veurem un caminet que duu cap avall i ens permet arribar al Balconet: una gran llosa de pedra que sobrix de la penya i ens permet gaudir d'unes vistes privilegiades (fotos).

Casa de l'Alt

Vistes des del Balconet

Indicador de continuitat del camí.

Després de la visita al "Balconet" toca anar pensant en tornar a Sella. Retrocedim sobre els nostres passos i tornem de nou a la pista que ens havia dut a l'Alt. La seguim en direcció oest però ara ja convertida en una estreta sendera. A poc menys de cinc minuts trobarem un pal de fusta i l'indicador que assenyala cap a la Travessa (foto). Ací iniciarem una baixada que, a trossos, pot resultat bastant complicada per l'estat del camí: aneu amb MOLT de compte perquè les pedres soltes i la terra relliscosa (que evidencia el pas de bastant gent per allí) us poden jugar una mala passada.

Comencem a baixar per la Travessa.

La baixada està marcada amb un temps de 55' però, a menys que fem moltes parades, es pot fer en uns 45' més o menys.

El camí és bastant clar en practicament tots els trams encara que, de vegades, pot desaparèixer a la nostra vista. Ens fixarem en una pinada que hi ha un poc més avall i que ja queda bastant prop de l'antena de telecomunicacions i del diposit que abastix Sella d'aigua potable.

La baixada a l'últim tròs (ja prop de l'ermita) és bastant senzill i no li cal cap explicació.

En total, tenint en compte que hem eixit a les 9:00 i que en Vistabella el rellotge marca les 14:15, hem trigat unes 5h i 15 però clar, la paradeta obligada per esmorzar i brindar amb cava s'ha allargat al menys 30'.

Ací teniu algunes fotos més de l'aventura d'avuí:

Foto de grup esmorzant

Panoràmica des del Collado de la Mona (cap el sud)

Panoràmica des del Collado de la Mona (cap el nord)

Vistes des del Balconet

Part del grup al Balconet

Panoràmica des de l'Alt

Una 'safranera' ens dona la benvinguda a Sella

Fi de la ruta

El Portell de López

• Distància total aprox.: 16 Km
• Desnivell màxim: 680 m
• Temps aprox.: 4h
• Nivell de dificultat: mitjana
• Plànol de la ruta:

"Cançons de batre que parlen del sol i la lluna, de flors i xiquetes, de vent a les eres i de la boira i un capell al portell del Puig Campana.

Contes que parlen d’àguiles que volen i llops que fugen pel portell. De roders que pugen i baixen Gulapdar. De nits d’estiu amb llums de vaixells en la llunyania i de rajos de sol que amb el día s’enfilen per les crestes anunciant hores.

Histories que parlen de camins que creuen pinars, rius, serralades... que conecten masos, famílies, amics. Pobles. Histories que ressonen si el vent deixa de bufar i s’escolta el silenci al assomar-se al Portell de Lopes. Hui m’han faltat ulls. Huí m’ha faltat memòria..."

Àngels Domenech

L'objectiu d'aquesta ruta és fer una caminata circular travessant els Castellets des de Sella fins a Finestrat i tornat a Sella pel Coll de Sacarest. Hi ha altres formes de fer-la encara que totes elles acaben arribant a la mateixa senda de pujada.

Mas del Secretari, al fons el Portell

Comencem la nostra aventura desplaçant-nos en cotxe des de Sella fins l'entrador que duu a la Carrasca: per a tal cosa ens dirigim pel camí que, passant junt al cementiri s'endintra al barranc de l'Arc. Després d'arribar al refugi de la Font de l'Arc continuem costera amunt deixant enrere el Coll de Moelem, el Mas del Secretari (foto) i seguint la pista en direcció a Sanxet. Passem de llarg també Sanxet i ens dirigim cap a Sacarest.

En arribant a la pinada veurem un entrador a mà esquerra: és el camí que porta a la Carrasca. Deixem els cotxes ací donat que, un poc més avant, trobarem la tanca que impedix el pàs de vehicles per Sacarest. Al mapa podeu veure aquest punt indicat amb un cercle groc i la llegenda "Sortida".

Mas de Sacarest

Des d'ací i fins el Mas de Sacarest (foto) caminarem poc menys de mig kilòmetre. Una vegada allí seguirem pel camí que porta al coll de Sacarest i a la pista asfaltada que baixa a Finestrat.

A uns 300m del Mas veurem un camí ample que s'obri a ma dreta: abandonem la pista que porta a Finestrat i agafem aquesta nova pista que s'interna en una pinada. Aquesta bifurcació està indicada al mapa amb una fletxa groga quebrada.

Uns cinc minuts després d'haver agafat aquesta via trobarem que surt una sendera a ma dreta que descendix cap el nostre primer destí: el Cireret i l'Ombria de les Palmes. El caminet és bastant estret i ens obliga a seguir-lo en fila índia.

Pel Cireret

Després d'uns quinze minuts de baixada arribem a uns conreus que pertanyen al Mas del Cireret: donat que és tracta d'una propietat privada haurem de fer tot el possible per no passar per dins dels bancals i arribar a un camí de terra ample que sembla transcòrrer als peus dels Castellets.

En poc menys de deu minuts de marxa ens trobem una nova bifurcació (foto esquerra): el camí es dividix en dos, una pista ampla que puja buscan la falda dels Castellets i altra via bastant més estreta que ix a la seua dreta (foto esquerra).

Compte en no agafar el camí ample que sembla pujar cap els Castellets!

Aquest caminet porta fins els Agustinos pel Barranc del Realet, però també és el que ens conduirà fins el Portell. Ens fixem ara en uns números que, cada certa distància aparèixen pintats als troncs dels arbres o a la roca. En concret, en començar la sendera ens trobem amb el 31 (foto). Els números senyalen els "tantos" o llocs on s'acol·loquen els caçadors durant les batudes del senglar. Com a referència apuntem que el Portell s'hi troba al tanto amb el número 37.

A l'esquerra del camí, poc abans d'altre encreuament, trobarem un antic forn de calç (o pot ser un xicotet pou de neu, aquest tema no està clar). Uns metres més avant ja veurem la senda que s'obre a la dreta i que no agafarem donat que ens allunya del nostre objectiu (foto doble).

Pou i bifurcació

Just en aquest punt, el camí que fins ara transcorria bastant pla, gira a l'esquerra i comença a pujar. En poc més de vint minuts d'una pujada no massa pronunciada arribarem al Portell de López i podrem gaudir de vistes com les que us mostre a aquesta panoràmica:

Panoràmica des del Portell - feu 'click' per veure en gran

Aprofitem per agafar forces amb un entrepà i ens disposem a baixar: localitzem a uns 10 metres del Portell un muntonet de pedres que marca l'inici del camí. Als pocs metres en trobem altre i després altre més fins que la senda és força visible. A la nostra dreta queden les imponents façanes calcàries dels Castellets, acabades en punta a mode de merlets. De tant en tant apareixen fins i tot finestres a la roca donant-li encara més aspecte, si cal, de torrejó.

Els Castellets des de la part de Finestrat

La baixada continua de manera còmoda per aquesta sendera durant uns 25' fins que arribem a un xalet per on passa el camí...però que van haver d'evitar perquè els propietaris han posat una tanca que impedix passar-hi (malgrat ser camí real i assagador). Després d'un xicotet "rifi-rafe" amb els amos, decidim anar camp a través per tal de no allargar la discussió. Al mapa de dalt ho trobareu marcat amb un senyal de "prohibit el pàs".
Ens trobem ara a la pista asfaltada que recorre la partida El Realet de Finestrat. La seguim durant quasi un kilòmetre fins trobar-nos  amb un encreuament: a la dreta es baixa a Finestrat, a l'esquerra pugem cap a Sacarest.
La costera fins a Sacarest, sobre tot una vegada superada la tanca, es fa pesada donat que ja portem varies hores de camí, però en uns 45' trobem de nou el mas a la vista, amb el pi gegant que la caracterisa. En altres 15' bordejem la segona tanca (la que impedix el pas des de Sella - foto) i arribem als cotxes...esgotats però contents.

Fi de la ruta!

Passeig per La Real

• Distància total aprox.: 10 Km
• Desnivell màxim: 900 m
• Temps aprox.: 150'
• Nivell de dificultat: baixa
• Plànol de la ruta:

Plànol de La Real (google maps)

Per a fer aquesta ruta ens desplacem amb el cotxe fins l'encreuament de Relleu, a 6'5Km de Sella, en la carretera que puja a Tudons. Molt prop d'on són els cartells indicadors trobarem lloc on deixar els vehicles. A continuació seguim, ja a peu, la carretera cap a Tudons durant uns 50 metres, fins trobar un camí asfaltat a ma esquerra que serà el que agafarem per anar a La Real (al plànol el veureu indicat com "Inici del camí La Real").

Aitana

Al poc de començar a caminar veurem a la nostra esquena l'Aitana i, un poc més a la seva dreta, el barranc de Tagarina en el seu esplendor. Si us fixeu un poc, al fons d'aquest barranc veureu com destaca el Colomer de Patarrana i el Penyó Diví. 

Seguim aquesta pista durant uns 3'5Km i arribarem a uns vinyers que són part de la bodega de vins "Mas de Sella". Les vinyes estan perfectament aliniades tant en separació com en altura i formen a la vista un patró d'allò més curiós. Al poc de rebasar el vinyer veurem un camí de terra a ma esquerra: és ample, com per a permetre el pas d'un cotxe. Agafem aquesta pista i la seguim fins que arribem al mas que agafa el nom de l'alt, La Real.

Vinyers de la bodega "Mas de Sella"

Des d'ací es pot pujar fins el cim seguint una sendera que surt just front a la casa i que en a penes vint minuts ens durà fins un lloc on ja podem veure a l'altra banda de la muntanya: el Puig Campana, Benidorm, l'Aguilar i, allà avall, les terres de conreu de la finca El Serrà.

La tornada la farem pel mateix camí pel que hem arribat.

Hui us suggerisc unes punxadetes i una cerveseta en El Casino de Sella ;-)

Fi de la ruta.

Més fotos de l'excursió:

Vistes des de l'altre costat de La Real

El puig Campana entre la boira

Rètol a la façana del mas

Casa de "La Real" i l'Aitana al fons

Cim del Diví per Tagarina

• Distància total aprox.: 5Km
• Desnivell màxim: 185m (Cim del Diví: 1130m, però comencem camí a 945m)
• Temps aprox.: 120'
• Nivell de dificultat: baixa
• Plànol de la ruta:
  

Una ruta senzilla i molt agraïda pel barranc de Tagarina.

Eixint-nos del camí principal: el Diví al fons entre la calitja

Inici del camí

Eixim en cotxe des de Sella en direcció a Tudons. A poc més de 5km trobarem a mà dreta, en una corba molt tancada, l'entrador al barranc de Tagarina. Seguirem durant uns altres 5km la pista asfaltada fins que s'acaba. Just ací trobem el Pouet d'Alemany a la dreta del camí. Aquest serà el nostre punt de sortida així que, deixem el cotxe i ens posem en marxa seguint la pista de terra en direcció EST.

Als pocs minuts de caminar trobem una barrera que talla el pas a un camí a mà dreta: NO ÉS AQUEST EL QUE HAUREM D'AGAFAR. En lloc d'això seguim la pista durant uns deu minuts més fins trobar altra tanca senyalitzada com "propiedad privada" Agafem aquesta nova pista de terra que surt a la dreta, al fons de la qual veurem l'imponent puig Campana (veure foto).

Deixem camí principal i agafem pista de terra a la dreta

Pista tapissada d'herba

En enfilar aquest camí tenim tres referències visuals: a la dreta el Morro Carlos, d'una altura lleugerament inferior al Diví. Al front, com ja hem dit, el puig Campana. A l'esquerra el Morro de les Creus. 

De totes formes el camí és clar i no té cap pèrdua. En aproximadament vint minuts la costera canvia d'inclinació i, si fins ara havien baixat a partir d'aquest moment comencem a pujar de forma suau durant uns deu minuts. Al final d'aquesta costera ja veurem altre punt d'interés: el Colomer de Patarrana, cap on ens dirigirem.

Última costera: al fons el colomer

Aquesta curiosa construcció és una torre de planta quadrada, actualment en procés de reforma, i que, pel nom, sembla que antigament va servir de colomer. Just front a la torre veureu una casa amb un corral obert i, davant d'ella, un grup d'alzines entre els que s'endevina un estret camí que ens portarà al cim.

Seguim la sendera que en pocs minuts ens porta fins els peus d'una massa calcària: la continuitat del camí és ben clara donat que hi ha senyalitzacions de per on muntar. Només alcançar el serral on la penya canvia de desnivell, un soroll ens posa alerta: un ramat d'uns trenta arruis fugen de nosalres penya avall.

En només uns minutets, aquestes indicacions ens duran fins el cim del Penyó Diví, a 1130m d'altura. Com sempre, la vista des d'aquestos llocs és impresionant, fins i tot avuí que hi ha una mica de calitja.

Arribant al cim

Vistes del puig Campana des del cim

Aprofitem una llosa plana per seure i gaudir les privilegiades vistes mentre peguem un mosset.

La tornada es farà pel mateix lloc: en apenes 40 minuts estem de nou al cotxe i ens dirigim a Sella per remullar-nos la gola amb unes cervesetes a la Ferreria.

Fi de la ruta.

Fotos:

Colomer i casa de Patarrana. Al fons, Aitana.

Sendera que porta des del colomer fins el cim

Vertiginoses vistes des del cim

Sella des del cim

Cirers en flor, prop del colomer

Cirers en flor, prop del colomer

A les nostres esquenes: el Morro Carlos.