dilluns, 26 de maig del 2014

Molí de les Penyetes

Com a complement a l'anterior entrada de nom "Ruta dels quatre molins" i que en realitat s'hauria d'anomenar "Ruta dels CINC molins".

Doncs sembla que no era tan complicat: el Molí de les Penyetes el tenia davant dels meus nassos i no em vaig adonar!
Al propi paratge de "El Salt", prop del Molí d'Amable (segon de la Ruta dels quatre molins) trobem les restes d'un assut, el de les Penyetes. Ací encara s'aprecien porcions d'un mur amb un arc cego de pedra i a la seua dreta, mirant a la serra, varies restes més que ens donen pistes sobre la localització d'aquest molí (possiblement d'època medieval, igual que el del pont vell).

Ací teniu unes quantes fotografies del lloc:
Paratge El Salt: dalt a l'esquerra podeu veure les restes del Molí


Molí de les Penyetes (1 de 3)

Molí de les Penyetes (2 de 3)

Molí de les Penyetes (3 de 3)


dimarts, 13 de maig del 2014

Ruta dels quatre molins

  • Distància total aprox.: 5 Km
  • Temps aprox.: 60' a 70'
  • Nivell de dificultat: fàcil

Durant anys, l'existència dels molins fariners ha acompanyat el desenvolupament de les nostres poblacions. Segons un estudi al que he pogut tenir accés (Los Molinos de la cuenca del Amadorio, de Álvaro García Fracés) només a la conca de l'Amadori es contabilitzaven fins a 21 molins que aprofitaven la força de l'aigua per produïr la farina.

Funcionament d'un molí fariner
A aquest document es fa menció als següents molins al terme de Sella:

- Molí del Pont Vell.
- Molí de Dalt.
- Molí de les Penyetes.
- Molí de Baix.
- El Molinet.

L'únic que no he pogut localitzar (doneu-me temps ;-) ha estat el molí de les Penyetes, però la resta es poden veure, si no sencers, el poc que queda d'ells.

A aquesta excursió us propose el següent itinerari: Molí de Dalt - Molí de Baix - Molinet -  Molí del Pont Vell.

Comencem la nostra ruta: sortim com altres vegades des del Cabiló, a la plaça Major de Sella, front a l'església de Santa Anna. Baixarem  pel carrer Major fins arribar a la casa del Metge, just baix la costera. Ací agafem el carrer de l'esquerra que ens du a la costera del Secanet.
Molí de Dalt, accedint des de
la Huerta Ricardo.
Després d'agafar la carretera d'entrada al poble la seguirem en direcció al pont de la carretera però sense arribar-hi. A la primera corba, després de passar els panells informatius que hi ha a l'entrada, veurem que ix un camí asfaltat per l'esquerra de la carretera: després d'uns metres veureu una caseta anomenada "HUERTA RICARDO".

Pel costat dret de l'esmentada construcció agafem una costera estreta que baixa fins al riu: tot just on acaba el camí trobarem el primer dels quatre molins, el de Dalt.

L'estat de l'edifici és lamentable: apenes sí queden les quatre parets però, el pitjor és que és practicament inaccessible donat que ha estat invaït pel canyar, argilagues, baladre i d'altres.
Ací teniu unes fotos del seu estat. La última d'elles des del camí d'enfront, el que puja a la carretera.
Les argilagues fan impossible
accedir a l'entrada.

Façana principal coberta
per la vegetació.

Bassa que alimentava el molí

Molí de Dalt des del camí.
Tornem al camí, just al costat de la casa "Huerta Ricardo" i, en lloc de pujar a la carretera seguim eixe caminet de formigó que en apenes cinc minuts ens porta fins el paratge de El Salt, a uns cinquanta metres del Molí de Baix.
El Molí de Baix o d'Amable
Des d'ací la vista ja promet: el molí és una edificació imponent, molt ben conservada gràcies a l'esforç del seu propietari, Amable. Actualment no es pot visitar per dins però paga la pena fer-li una ullada des de fora i...des de dalt! sí, mijantçant un caminet que ens desvia per l'esquerra de la casa, després d'una xicoteta pujada, arribem a l'altura de la bassa que subministrava l'aigua al mecanisme del molí. Uns pocs metres més amunt trobem un xicotet sender que, seguint la sèquia de rec ens durà al nostre següent punt d'interés, el Molinet.


Molí de Baix des del paratge El Salt


El Molinet
Com deien, seguint el sequier ens dirigirem cap al Molinet. Abans passarem per l'Horta d'Irles, que deixarem a ma esquerra. Un bonic sender entre garroferes centenàries ens portarà fins la sèquia que passa pel mateix costat del Molinet.
L'estat de l'edificació és bastant bò, no així el mecanisme que ha estat desaparegut. Malgrat tot, si ens situem al front del molí veurem encara el pont ("cacau") per on sortien les aigües després d'haver fet la seva faena. Dins d'aquest arc s'endevinent trossos de fusta però dubte molt que formaren part del mecanisme original del rodet.

Ací teniu algunes fotos més de l'indret i de com arribar-hi:


Bassa a l'Horta d'Irles

Sender sota garroferes
Sendeta que porta al Molinet


El Molinet

Restes del pont o cacau
Una mirada dins la cacau

Deixem arrere el Molinet, creuem el riu i pujem per una costera de terra que ens porta a la carretera, a l'altura de les Forques. En lloc de continuar per la carretera prenem el camí que puja en direcció a l'abocador i, en trobant el desviament que ens portaria al femer l'ignorem i seguim pel camí en direcció a l'Era del Carro. Aquesta via ens durà en uns quinze minuts fins el pont d'entrada a Sella.

Entre les canyes, la cacau del molí.
L'últim dels molins, el Molí del Pont Vell, només serà visible si baixem a l'esmentat pont agafant les escales que trobarem a l'esquerra del pont d'accés. Des de damunt del pontet i mirant al mur de pedra seca que trobem al front (entre el pontet i el pont) ens fixarem en una espècie de finestra quadrada (mireu la foto) i, a pocs metres, trobareu la "cacau" del que fou en una època passada un molí.
És una pena que no hi hajen més restes i que les poques que hi han passen desapercebudes al caminant. És més pena, si cal, que aquestes construccions que tingueren un paper tan important en un passat no massa llunyà, avuí hagen caigut en l'oblit i, com hem vist al cas del Molí de Dalt i com pronte passarà al Molinet, estiguen condemnades a la desaparició.

Pont d'entrada a Sella i Sella al fons

...i fi del camí al menys fins que descobrisca on es troba el Molí de les Penyetes (o el que quede d'ell) ;-)


diumenge, 2 de març del 2014

El camí del Còlera


  • Distància total: 4'19 Km
  • Temps aprox.: 55'
  • Nivell de dificultat: fàcil
Epidèmia de còlera, 1885
L'any 1885 fou un any dolent per a moltes zones del Llevant espanyol, entre elles l'àrea de la Marina Baixa. El motiu no fou altre que l'epidèmia de còlera que castigà amb força el nostre païs. Sella no va ser cap excepció.
Diuen que a l'entrada del poble, més o menys on s'hi troba l'Era del Carro, un guardià vigilava l'arribada de forasters i comminava a fer un desviament a tot aquella persona sospitosa de ser portadora de la malaltia, de manera que així no passaria per dins del poble.
Aquesta via alternativa es conegué com el "Camí del Còlera" i, encara que no amb el mateix recorregut, es conserva hui en dia amb el mateix nom.

Camí al riu
La ruta que conte ací és circular, ix des del carrer València i torna al mateix punt.
Vinga, comencem ;-)

Eixim del carrer València en direcció a la Font Major: en arribant a la punta del carrer creuarem la carretera i, per una costereta asfaltada ens dirigirem cap al riu passant pel costat de l'Hort de la Creu (foto dreta) i una casa arreglada recentment. Des d'ací tenim unes boniques vistes del pont d'entrada a Sella per on passarem un poc més avant.

"Tunel" vegetal

Al poc d'agafar aquest camí trobem una bifurcació: agafem el ramal de la dreta, de terra. En pocs minuts arribarem al que sembla el final del camí: ací una costera de ciment ens convida a dirigir-nos cap avall però, en lloc d'açò seguim pel caminet de terra de la dreta. De seguida baixarem unes escales i ens topem de cara amb un magnífic exemplar de garrofera on les seves branques han format un curiós tunel que caldrá travessar per tal de dirigir-nos al nostre destí (esquerra).


Agafem el camí de la dreta
Després de caminar durant uns dos-cents metres per un bonic sender, arribem al final del mateix. Ací és on es troba l'entrador al Toll de la V: en lloc de seguir de front ens desviem cap al riu i el creuem buscant una xicoteta caseta que hi ha a l'altre costat. Pujarem per una costereta de terra que passa pegada a l'esmentada caseta i, en un parell de minuts trobarem una pista forestal que agafarem per continuar la caminata.
Al primer encreuament prenem el vial de la dreta (un poc més avant és on es troba l'inici del sender que ens portà al cim de l'Aguilar i que ja comentàrem a la ruta Sella-Aguilar-Sagnon). 

El Puig Campana
La pista continua en un suau ascens durant aproximadament un kilòmetre. Al següent encreuament
abandonem la pista ampla de terra i agafem un camí un poc més estret que comença a descendir i que, en apenes cinc minuts, ens obliga a fer un canvi de sentit: deixem d'anar cap l'oest per girar de cop cap a l'est. En aquest punt el sender torna a fer-se ample fins a permetre el pas de vehicles cómodament, a més ara tornem a pujar. Al final d'aquest camí s'endevina el cim del puig Campana (foto dreta).
En arribant dalt empalmem amb un camí asfaltat pel qual baixarem fins arribar a l'Era del Carro.
Seguint en direcció al poble arribem a la bassa del Batle, lloc de gran importància pel seu paper en la distribució de l'aigua de rec (veure fotos al final del post).

Costera del Turrumpero
Deixant arrere la bassa seguim caminant fins arribar al pont d'entrada al poble i, en lloc de creuar-lo, baixem per unes escales que ixen per la seua esquerra i ens porten a l'antic pont d'entrada a Sella. Una vegada estiguem a l'altre costat del pont i en començant a pujar la costera d'entrada, trobem una costereta a l'esquerra que ens durà al poble en apenes un parell de minuts. Estem a la costera del Turrumpero (foto esquerra).

Quan alcancem la carretera la seguirem durant uns cent metres fins que arribem a altre punt d'interés del nostre passeig: el Llavador municipal (foto avall).
Seguint aquesta carretera alcancem de nou el carrer València donant per finalitzada la caminata d'avuí.


Altres fotos del passejet:

Ametlers en flor

Sella des de l'Era del Carro

Taronjes de la sang i puig Campana al fons.

Bassa del Batle

Sèquia de rec - bassa del Batle

Cartell explicatiu a la bassa del Batle

Baixada al pont vell

El pont vell

Cartell assenyalant el camí a la bassa

Llavador municipal