Circular Sanxet-La Carrasca-Sanxet

• Distància total aprox.: 6'7 Km
• Temps aprox.: 1h
• Nivell de dificultat: mitjana
• Plànol de la ruta:
  

La Carrasca

Feia temps que volia conéixer La Carrasca, tant la zona com el mas del mateix nom. Per fer-la circular em vaig desplaçar amb el cotxe fins el mateix entrador de Sanxet, just baix del mas de Sanxet de Baix i a escasos 200m de la Font del Morer (més info sobre l'indret).

Seguim la pista forestal en direcció a Finestrat fins que arribem a una zona de pinada a banda i banda del camí després d'una xicoteta costera. Estem molt prop de la barrera de Sacarest, però no arribarem a ella.

A mà esquerra veurem un camí tancat amb una cadena que impedix el pas de vehicles: la sobrepassem i seguim caminant en direcció est-nordest. Al poc ens trobem a una finca bordejada per una tanca que queda a l'esquerra del camí. Des d'aquest punt veiem al front el Penyó Sanxet i s'endevina a la seua esquerra Sirventa i el Goleró (foto dreta).

Restes de ceràmica

El camí de terra continua serpejant sense massa desnivell fins que, després d'una tancada corba a l'esquerra ens trobem una costera un poc més inclinada (ací em trobà bastant restes de ceràmica, com la de la imatge de l'esquerra): després de superar-la arribem a un indret on el Puig Campana se'ns mostra en tot el seu esplendor. Compte ací perquè hi ha un encreuament: caldrà agafar el camí a l'esquerra.

Al poc de deixar enrrere la bifurcació apleguem al mas de La Carrasca (foto gran). S'hi troba a una planície que domina un alt.

Mas La Carrasca

Situats de front a la casa veurem sortir a la dreta una xicoteta sendera que sembla baixar cap uns conreus: l'agafem durant uns 200m moment en el que una altra bifurcació ens farà desviar-nos cap a la dreta (és el camí que sembla més xafigat així que no haurà problema en reconeixer-lo).

Primer tram de la senda

A la bifurcació, triem el camí que puja.

Uns minuts després d'agafat aquest caminet veurem que caldrà fer una xicoteta pujada per la penya: res important. Una vegada ací ja deixem enrere l'agrest paissatge de La Carrasca i creuem una zona típica de monte alt amb espart, margalló i coixins de monja. Si feu la vista enrrere podreu gaudir d'aquest paissatge que us mostre a la següent panoràmica:

De sobte el paissatge torna a canviar i l'últim tram fins arribar al coll de Papatxí serà per un bosquet en la zona d'ombria.

Uns deu minuts després ens trobem al Papatxí (foto) i des d'ací, passant pel costat del monesteri budista, arribem al cotxe en apenes quinze minuts.

El Papatxí

Aquesta ruta circular es pot combinar perfectament amb la que us explicà del Goleró de forma que podríem sortir des del refugi de l'Arc, pujar a Sirventa, baixar pel Goleró, pujar a Papatxí, des d'ací a la Carrasca i de nou a l'Arc per pista asfaltada.

Ací teniu unes quantes imatges més:

Molí de vent per a puar aigua (ací pense que hi ha una font)

El puig des de la pujada a la Carrasca

Fongs a un tronc d'arbre

Monolit conmemoratiu prop del monestir budista

Ofrenes

Papallona reina (papilio Machaon)

Fi de la ruta.

Circular Sella-Sella (PR-V198)

• Distància total aprox.: 7'5 Km
• Desnivell màxim: 1100 m
• Temps aprox.: 5h
• Nivell de dificultat: mitjana-alta
• Plànol de la ruta PR-CV198:

Plànol de la ruta

Informació sobre el desnivell

Quina millor forma d'acabar l'any que amb una ruta per l'Alt de Sella?

En aquesta ocasió en som setze caminants els qui després de prendre'ns un cafenet a la plaça ens posem en marxa. Destinació: Sella, però pujant a l'Alt pel Runar de la Mona i baixant pel Collao de la Travessa.

Són les 9:00am i ens dirigim cap la costera del cementiri, la pugem i el deixem a la dreta del camí. En poc més de vint minuts, sense deixar la pista asfaltada, arribem a una pinada ja en la Solana on trobarem un encreuament: a la dreta baixaríem a l'Alcàntera, evidentment per ací NO. A l'esquerra ens endinsem en la Solana en busca del primer runar. Aprofitem per fer-nos la primera foto de grup, ara que encara estem "sencers":

Només agafar aquesta bifurcació, recte, a uns pocs metres, trobarem unes pedres amuntonades que ens indiquen per on agafar la sendera (compte ací ja que el camí sembla continuar cap a l'esquerra i no arribaríem enlloc!). La primera part de la pujada sembla conduïr-nos per un runar tot recte cap a la impresionant paret calcària de l'Alt però veurem que, a poc més d'uns 15 minuts de pujada, el camí comença a girar cap a la dreta i es fa menys costerut...de moment.

Senyalització PR

La senda està ben marcada amb les taques groga i blanca de PR i és molt senzill seguir-les, ja que cada 10 o 15 metres en trobem una. A més a més, per si hagués algun dubte, també aparèixen uns pals d'un metre i mig d'alçada (foto) que són visibles des de lluny i que també mostren les franjes groga i blanca.

El camí continua ascendent en diagonal, de forma no massa pronunciada i avançant paral·lel al barranc de l'Arc: conforme anem guanyant altura el paissatge va obrint-se als nostres peus i comencem a veure els Castellets assomant per darrere de Tafarmaig, l'Ombria, la Serra d'Orxeta...i allà enrere, fent-se cada vegada més xicotet, el poble de Sella.

Pi, al començament del runar.

Quan duem uns 30' des de que hem agafat la sendera veurem que estem arribant a altre runar, aquest sensiblement més gran i costerut que el que hem deixat enrere. Hi ha un moment en el que ens podem despistar un poc però, si ens fixe'm en un gran pi que hi ha a uns 50m podrem veure clarament que té pintades les marques de PR al seu tronc (foto). Aquest arbre ens servirà de referència per no desviar-nos del nostre destí.

A partir d'aquest pi es pot dir que comença el tròs més dur: el camí comença a empinar-se i, a més, tenim l'inconvenient de les pedres soltes del runar. Anirem amb compte de no ficar-nos dins la pedrera: de fet, el sender transcorre paral·lel a la pedrera sense xafar-la.

En uns altres 30' de pujada notarem que el camí va separant-se del cantxal i sembla anar buscant un xicotet pas a la dreta: és només una ilusió ja que el que realment estem fent és trobar la forma de pujar sense tocar el runar. Com a referència en tenim una ben clara: la cova de la Mona, visible a la dreta del camí (fotos).

Vista del runar des del Pi.

Cova de la Mona, foto de Loli Català Seva

Cova de la Mona, foto de Loli Català Seva

Vistes des del Collao de la Mona

De fet, paga la pena desviar-se uns metres del camí i agafar forces en la cova per tal de superar l'últim tram de pujada.

Des de la cova veurem que la senda canvia de sentit i continua ascendent però ara cap a l'esquerra buscant el Collao de la Mona des d'on accedirem a l'Alt. Aquesta pujadeta ens pot dur altres 20', passats els quals ja ens trobarem dalt la penya, amb l'Aitana i el barranc de Tagarina a la vista (foto).

Com a referències podem fixar-nos en un "tanto" de caçadors que queda just al front una vegada que hem arribat al collado. Des d'ací comencem a caminar cap a l'esquerra, buscant l'Alt, encara que, com veurem, hi trobarem una pista forestal que ens farà el camí moltíssim més senzill.

Pouet

Si seguim per damunt la cresta hi veurem un pal prop del que trobarem el punt geodèsic que marca l'altura de la serra. A uns 200 metres veurem altre 'tanto' i prop d'ell un pinar pel que podem baixar i enganxar amb un xicotet sender que ens porta, primer a uns bancals on veurem les runes d'un corral i un pouet (foto) i, un poc més avant, per l'esquerra de l'esmentat pou, una pista forestal que ens conduirà comodament fins a l'Alt de Sella.

Evitarem la casa de l'Alt (per ser de propietat privada) i fent una petita revolta per davant d'ella veurem un caminet que duu cap avall i ens permet arribar al Balconet: una gran llosa de pedra que sobrix de la penya i ens permet gaudir d'unes vistes privilegiades (fotos).

Casa de l'Alt

Vistes des del Balconet

Indicador de continuitat del camí.

Després de la visita al "Balconet" toca anar pensant en tornar a Sella. Retrocedim sobre els nostres passos i tornem de nou a la pista que ens havia dut a l'Alt. La seguim en direcció oest però ara ja convertida en una estreta sendera. A poc menys de cinc minuts trobarem un pal de fusta i l'indicador que assenyala cap a la Travessa (foto). Ací iniciarem una baixada que, a trossos, pot resultat bastant complicada per l'estat del camí: aneu amb MOLT de compte perquè les pedres soltes i la terra relliscosa (que evidencia el pas de bastant gent per allí) us poden jugar una mala passada.

Comencem a baixar per la Travessa.

La baixada està marcada amb un temps de 55' però, a menys que fem moltes parades, es pot fer en uns 45' més o menys.

El camí és bastant clar en practicament tots els trams encara que, de vegades, pot desaparèixer a la nostra vista. Ens fixarem en una pinada que hi ha un poc més avall i que ja queda bastant prop de l'antena de telecomunicacions i del diposit que abastix Sella d'aigua potable.

La baixada a l'últim tròs (ja prop de l'ermita) és bastant senzill i no li cal cap explicació.

En total, tenint en compte que hem eixit a les 9:00 i que en Vistabella el rellotge marca les 14:15, hem trigat unes 5h i 15 però clar, la paradeta obligada per esmorzar i brindar amb cava s'ha allargat al menys 30'.

Ací teniu algunes fotos més de l'aventura d'avuí:

Foto de grup esmorzant

Panoràmica des del Collado de la Mona (cap el sud)

Panoràmica des del Collado de la Mona (cap el nord)

Vistes des del Balconet

Part del grup al Balconet

Panoràmica des de l'Alt

Una 'safranera' ens dona la benvinguda a Sella

Fi de la ruta

El Portell de López

• Distància total aprox.: 16 Km
• Desnivell màxim: 680 m
• Temps aprox.: 4h
• Nivell de dificultat: mitjana
• Plànol de la ruta:

"Cançons de batre que parlen del sol i la lluna, de flors i xiquetes, de vent a les eres i de la boira i un capell al portell del Puig Campana.

Contes que parlen d’àguiles que volen i llops que fugen pel portell. De roders que pugen i baixen Gulapdar. De nits d’estiu amb llums de vaixells en la llunyania i de rajos de sol que amb el día s’enfilen per les crestes anunciant hores.

Histories que parlen de camins que creuen pinars, rius, serralades... que conecten masos, famílies, amics. Pobles. Histories que ressonen si el vent deixa de bufar i s’escolta el silenci al assomar-se al Portell de Lopes. Hui m’han faltat ulls. Huí m’ha faltat memòria..."

Àngels Domenech

L'objectiu d'aquesta ruta és fer una caminata circular travessant els Castellets des de Sella fins a Finestrat i tornat a Sella pel Coll de Sacarest. Hi ha altres formes de fer-la encara que totes elles acaben arribant a la mateixa senda de pujada.

Mas del Secretari, al fons el Portell

Comencem la nostra aventura desplaçant-nos en cotxe des de Sella fins l'entrador que duu a la Carrasca: per a tal cosa ens dirigim pel camí que, passant junt al cementiri s'endintra al barranc de l'Arc. Després d'arribar al refugi de la Font de l'Arc continuem costera amunt deixant enrere el Coll de Moelem, el Mas del Secretari (foto) i seguint la pista en direcció a Sanxet. Passem de llarg també Sanxet i ens dirigim cap a Sacarest.

En arribant a la pinada veurem un entrador a mà esquerra: és el camí que porta a la Carrasca. Deixem els cotxes ací donat que, un poc més avant, trobarem la tanca que impedix el pàs de vehicles per Sacarest. Al mapa podeu veure aquest punt indicat amb un cercle groc i la llegenda "Sortida".

Mas de Sacarest

Des d'ací i fins el Mas de Sacarest (foto) caminarem poc menys de mig kilòmetre. Una vegada allí seguirem pel camí que porta al coll de Sacarest i a la pista asfaltada que baixa a Finestrat.

A uns 300m del Mas veurem un camí ample que s'obri a ma dreta: abandonem la pista que porta a Finestrat i agafem aquesta nova pista que s'interna en una pinada. Aquesta bifurcació està indicada al mapa amb una fletxa groga quebrada.

Uns cinc minuts després d'haver agafat aquesta via trobarem que surt una sendera a ma dreta que descendix cap el nostre primer destí: el Cireret i l'Ombria de les Palmes. El caminet és bastant estret i ens obliga a seguir-lo en fila índia.

Pel Cireret

Després d'uns quinze minuts de baixada arribem a uns conreus que pertanyen al Mas del Cireret: donat que és tracta d'una propietat privada haurem de fer tot el possible per no passar per dins dels bancals i arribar a un camí de terra ample que sembla transcòrrer als peus dels Castellets.

En poc menys de deu minuts de marxa ens trobem una nova bifurcació (foto esquerra): el camí es dividix en dos, una pista ampla que puja buscan la falda dels Castellets i altra via bastant més estreta que ix a la seua dreta (foto esquerra).

Compte en no agafar el camí ample que sembla pujar cap els Castellets!

Aquest caminet porta fins els Agustinos pel Barranc del Realet, però també és el que ens conduirà fins el Portell. Ens fixem ara en uns números que, cada certa distància aparèixen pintats als troncs dels arbres o a la roca. En concret, en començar la sendera ens trobem amb el 31 (foto). Els números senyalen els "tantos" o llocs on s'acol·loquen els caçadors durant les batudes del senglar. Com a referència apuntem que el Portell s'hi troba al tanto amb el número 37.

A l'esquerra del camí, poc abans d'altre encreuament, trobarem un antic forn de calç (o pot ser un xicotet pou de neu, aquest tema no està clar). Uns metres més avant ja veurem la senda que s'obre a la dreta i que no agafarem donat que ens allunya del nostre objectiu (foto doble).

Pou i bifurcació

Just en aquest punt, el camí que fins ara transcorria bastant pla, gira a l'esquerra i comença a pujar. En poc més de vint minuts d'una pujada no massa pronunciada arribarem al Portell de López i podrem gaudir de vistes com les que us mostre a aquesta panoràmica:

Panoràmica des del Portell - feu 'click' per veure en gran

Aprofitem per agafar forces amb un entrepà i ens disposem a baixar: localitzem a uns 10 metres del Portell un muntonet de pedres que marca l'inici del camí. Als pocs metres en trobem altre i després altre més fins que la senda és força visible. A la nostra dreta queden les imponents façanes calcàries dels Castellets, acabades en punta a mode de merlets. De tant en tant apareixen fins i tot finestres a la roca donant-li encara més aspecte, si cal, de torrejó.

Els Castellets des de la part de Finestrat

La baixada continua de manera còmoda per aquesta sendera durant uns 25' fins que arribem a un xalet per on passa el camí...però que van haver d'evitar perquè els propietaris han posat una tanca que impedix passar-hi (malgrat ser camí real i assagador). Després d'un xicotet "rifi-rafe" amb els amos, decidim anar camp a través per tal de no allargar la discussió. Al mapa de dalt ho trobareu marcat amb un senyal de "prohibit el pàs".
Ens trobem ara a la pista asfaltada que recorre la partida El Realet de Finestrat. La seguim durant quasi un kilòmetre fins trobar-nos  amb un encreuament: a la dreta es baixa a Finestrat, a l'esquerra pugem cap a Sacarest.
La costera fins a Sacarest, sobre tot una vegada superada la tanca, es fa pesada donat que ja portem varies hores de camí, però en uns 45' trobem de nou el mas a la vista, amb el pi gegant que la caracterisa. En altres 15' bordejem la segona tanca (la que impedix el pas des de Sella - foto) i arribem als cotxes...esgotats però contents.

Fi de la ruta!