La Solana (i variant pel runar de la Mona)

• Distància total: 4'7 Km
• Desnivell màxim: 154 m
• Temps aproximat: 45'  (si feu la variant del runar, afegiu uns 40' més)
• Nivell de dificultat: baix
• Descarregar arxiu laSolana.kml (Google Earth)
• Descarregar arxiu laSolana.gpx (GPS)

Com vegeu a les dades de la ruta, és més un passeig que una caminata. Aquesta excursió complementa a la que ja us comentà a la primera del bloc, la "Ruta de l'aigua". 

Prop del cementiri. La Solana al fons

Malgrat el nom, La Solana és una caminata ben agradable de fer i, excepte alguns trossos, la ruta es fa a l'ombra d'una pinada. Si a més teniu la sort de fer-la després d'una pluja podreu gaudir d'un meravellós perfum de timonet i fenoll que us acompanyarà durant tota la volta.

La Solana és, evidentment, la cara de la penya de Sella que es troba orientada al migdia (foto a l'esquerra). S'accedix a ella mijantçant un assegador que trobareu a uns 500 metres de l'Alcàntera. L'entrador està perfectament indicat amb lletrer de fusta en forma de fletxa i en parlarem d'ell un poc més avall. Altra forma d'arribar-hi és per un camí que passa junt al cementiri.

Però el que us descric ací és la caminata des de Sella encara que, com veureu, és ben senzill unir-la a l'esmentada ruta de l'aigua.

Senyalització de dues rutes.

Sortim de nou des del Cabiló, a la plaça de Sella. Ens encaminarem cap a la sortida del poble travessant la plaça, pel costat del Bar Paco. En arribant al carrer Secanet posarem rumb al cementiri.

Just a l'entrada del cementiri veureu un pal amb un indicador cap a la Solana: seguirem per aquest camí durant, aproximadament, uns vint minuts fins que trobem l'indicador que veieu a la foto de l'esquerra.

Camí a l'Alcàntera

Tot just en front d'aquest indicador veureu que, a la dreta, surt un camí de terra i s'endinsa a una pinada. La marca de sender es troba mig amagada darrere d'un arbust, és per açò que, de no veurer-la la tendència és continuar el camí asfaltat...i açò no duu enlloc.

Agafem doncs el camí de terra que baixa fins l'Alcàntera (foto a la dreta). Als pocs metres de començar la baixada veureu a la vostra dreta un panell informatiu que teniu reproduït a continuació sota aquestes línies:

Panell informatiu sobre la zona.

Lloc on s'enjuna el vial de terra amb
el camí asfaltat.

El sender continua fins juntar-se amb el camí asfaltat que ens porta a Sella (cap a la dreta) o l'Alcàntera (cap a l'esquerra), i així ho veureu indicat al lletrer que hi ha on s'unixen ambdues pistes (foto a l'esquerra).

A partir d'aquest moment és decisió vostra tornar al poble o continuar amb la ruta de l'aigua però en sentit contrari a com la contavem al nostre post.

---------

>> Variant de la Solana: Runar de la Mona.

Camí que ens porta al runar.

Tornem a la Solana, just al costat del camí de terra que baixava a l'Alcàntera. Si seguim el camí asfaltat uns altres vint metres, veureu un cartell que assenyala l'inici de la pujada al Runar de la Mona (foto a la dreta). Un runar (canchal en castellà) és una zona de montanya coberta de pedres formades per gelifracció. El de la Mona té l'atractiu afegit de trobar-se ben prop del poble i de ser bastant accesible.

Marques PR. Al fons, el runar

Tal vegada, el més dificil de la ruta siga no equivocar-se a l'inici: la marca on comença el camí es troba un poc amagada i, el fet de que la marca de "camí incorrecte X" estiga tan prop d'ella crea bastant confusió. El truc, però, és ben senzill: pujem la xicoteta costera de terra i, abans de prendre la corba a l'esquerra, agafem un xicotet sender que va recte al runar.

A partir d'ací el camí està molt ben assenyalat amb les marques de PR: de fet, des d'una marca veurem la següent. Per si fora poc, algunes senyals han estat pintades sobre pals que sobresurten del terreny.

Una vegada en el runar... ja no hi ha més marques. Açò és normal: un runar és bastant dinàmic i, pintar les senyals sobre les pedres seria força contraproduent.

Un poc més amunt, i seguint el runar, arribariem a la Cova de la Mona...però això ja és un altra ruta ;-)

El Racó dels Homes

• Distància total: 7'8 Kilòmetres
• Desnivell màxim: 453 m
• Temps aprox. : 1h i 45'
• Nivell de dificultat: mitjà (caldrà fer una xicoteta trepa)

Us contaré com vaig fer la ruta (gràcies a les indicacions d'Àngels Domenech i l'ajuda inestimable de Virtu Pérez i Rosa Cartagena): el punt de sortida fou la zona de pic-nic de l'Alcàntera. Per als que no llegíreu l'últim post, l'Alcàntera es troba a un parell de kilòmetres de Sella: s'accedix fàcilment en cotxe agafant el camí que hi ha a la dreta a l'entrada del poble i que passa pel costat del cementiri. Ací podreu deixar el vostre vehicle i continuar la ruta a peu. A més, és un bon punt per acabar-la i esmorzar junt al penyó de la carinya mentre escolteu el soroll d'aigua de l'Alcavó.

Zona de picnic a l'Alcàntera

La ruta, en realitat, l'hauria d'haver titolat "Alcàntera - l'Arc, pel corral de l'Escaldador i el racó dels Homes", però per acurtar li done el nom del punt més cridaner com podreu comprovar més avant ;-)

Camí a l'Escaldador

Durant la ruta hi ha tres llocs on haurem de tenir cura per no enganyar-nos de camí. El primer, només deixar l'Alcàntera: veureu una bifurcació, compte perquè el camí de la dreta ens duu al molí d'Amable (consulteu ruta anterior). Així que caldrà agafar la costera de l'esquerra en direcció a l'Alt del Xarquer. Durant la pujada pel Xarquer buscarem un entrador de terra a l'esquerra del camí asfaltat: el primer que trobeu NO és el correcte, de fet veureu que hi ha una cadena. Seguiu pujant un poc i ja trobareu el camí que us portarà pel corral de l'Escaldador (foto de l'esquerra, fletxa groga).

Als pocs metres d'agafar aquest camí veureu l'esmentat corral a l'esquerra de la via: és una antiga construcció en ruïnes situada a un indret amb unes espectaculars vistes de l'Alt de Sella i el Divino. El corral (foto de l'esquerra) està construït damunt d'un pujol de pedra al mig del qual creix un pi (foto de la dreta).

Seguim per aquest camí i, en uns cinc o deu minuts, arribem a altre punt on hi trobarem dues xicotetes casetes de camp (foto a la dreta) i on haurem de fixar-nos bé per on tirar donat que se'ns presenten de nou dues alternatives: un camí a l'esquerra que sembla no dur enlloc i un camí a la dreta que sembla ser més correcte...però NO HO ÉS. Agafeu el de l'esquerra que us porta a una pinada que oculta el sender. Una vegada ací haurem de caminar durant uns deu/quinze minuts durante els quals notareu que el sender va ascendint gradualment.

Observatori al racó dels Homes

El següent punt de referència és bastant singular: un antic observatori astronòmic (¿?) junt a una casa de camp situada a l'ombria de Tafarmaig. És impossible confondre's, així i tot, us deixe una foto per si encara tinguereu algun dubte (esquerra).  Des d'ací ja podreu veure el Racó dels Homes: la paret d'una antiga caverna que s'enfonsà i deixà a la vista les seves estalactites i estalagmites. Per arribar-hi el que vaig fer va ser anar per darrere d'aquesta construcció, per enmig d'un antic bancal i sense perdre de vista el Racó dels Homes. Arribareu a una paret de pedra (el camí és ben clar, no us preocupeu) i, després de fer una xicoteta trepa veureu un estret sender que, en apenes un parell de minuts, us porta fins el racó just baix d'una gran estalactita.

Per fer-vos una millor idea de cóm és aquest lloc, ací us deixe una vista panoràmica interactiva i l'enllaç per si tinguereu problemes amb el vostre navegador: Racó dels Homes

I seguim. Ara és on vindria la part més complicada de l'excursió: per trobar el camí que porta a l'Arc des del Racó dels Homes, caldrà anar descendint a poc a poc i en diagonal, buscant sempre el més paregut a un sender que trobeu. No se us ocurrisca anar per dalt la serra (com vaig fer jo ;-) ja que eixirieu a un lloc poc practicable ple d'argilagues, carrasca i pins que han anat creixent sense cap tipus d'ordre i que, en molts llocs, apenes deixen passar una persona entre ells.
Si torneu a l'inici d'aquesta entrada del bloc, podreu veure a una captura del Google Maps, la ruta que vaig seguir (en groc) i la que hauria d'haver agafat (en roig).

Una vegada en el camí de l'Arc no trigareu ni vint minuts en arribar a aquest bonic paratge on naix el riu del mateix nom (vegeu foto del camí).
L'últim trós, des de l'Arc fins l'Alcàntera, és ben senzill ja que es tracta d'una carretera asfaltada. Des de la carretera, a la vostra esquerra queda el bosquet de l'ombria, per on heu estat caminant i, un poc més enllà podreu distingir l'observatori i al seu darrere, el Racó dels Homes.

Per anar acabant, ací teniu altres tres captures del Racó. A la primera d'elles podeu veure l'indret des del lloc on fem la trepa. La segona, enmig, mostra varies estalactites. A la tecera podeu veure una curiositat: una pila que han posat just baix d'una estalactita, imagine que amb l'intenció d'aconseguir aigua.

...i fi de la ruta. 

Ruta de l'aigua

Estrenem les rutes al bloc amb una de les meves primeres caminates per Sella: LA RUTA DE L'AIGUA (versió curta, sense anar per La Solana).

• Distància total: aprox. 4'3 Kilòmetres
• Temps aproximat: 1h i 15'
• Desnivell màxim: 400 m
• Grau de dificultat: baix

El Cabiló

Triem com a kilòmetre zero la plaça del poble, en concret el Cabiló (on comencen les escales del carrer Major, just front a l'esglèsia - veure foto a la dreta). El cabiló és el lloc on, antigament, es tancaven les vendes i s'arribava a acords importants.

Baixem pel carrer Major fins arribar al final del mateix, on acaben les escales. Ací agafem el carrer que va cap a la dreta (Carrer de més avall). Aquest carrer ens durà a la carretera,  eixirem a uns pocs metres del llavador, per cert ben bonic de veure. En lloc d'anar cap al llavador, caminem per la vorera de davant en direcció a l'entrada al poble. Abans d'arribar als bars, agafem a la dreta un xicotet camí de ciment (el Turrumpero) que ens portarà fins la carretera, molt prop del pont d'entrada a Sella.

Pont vell

En lloc de creuar per damunt del pont farem un desviament per on aquest comença: de nou una empinada costera ens porta fins el primer punt d'interés de la ruta: el pont vell (foto a la dreta). Aquest és l'antic vial d'entrada al poble. Mirant al riu, en direcció al pont nou, podem trobar les restes d'un antic molí d'aigua.

Si creuem el pont vell i pujem les escales, tornarem a la carretera...però per poc temps :-)

Bassa del Batle

A uns metres del pont es troba la costera que ens duu a la bassa del Batle (foto a l'esquerra), lloc imprescindible en la distribució d'aigua pels canals de rec. Front a l'esmentada bassa veureu les restes d'un antic llavador.

A l'esquerra de la bassa (per on es veu el xic de la foto) agafarem una xicoteta senda que ens porta, a través de bancals, de nou a la carretera.

En creuar-la, arribem a un camí asfaltat que baixa fins el paratge de El Salt i el Molí d'Amable o de Baix. A l'esquerra queda el poble i al front el barranc de l'Arc. Després d'uns cinc minuts caminant arribarem a un indret realment atractiu, tant pel seu interés en l'aprofitament de l'aigua com per la seua bellesa paisagística: ací és on confluixen el riu de Les Voltes i el de l'Arc. A la foto sota aquestes línies, dalt a l'esquerra, podeu veure les restes d'un antic assut; al centre, el salt i a la dreta el camí que duu al Molí de Baix i que agafarem per seguir amb la nostra ruta.

Paratge "El Salt"

Molí de Baix

Abans d'arribar a l'entrada al molí veurem, a ma esquerra, una costera que ens portarà al camí a l'Alcàntera. Des d'aquest caminet tindrem una fantàstica vista del molí des de dalt (foto dreta) així com del paratge que acabem de deixar arrere.

Dedicarem una futura entrada del bloc per parlar del molí amb més tranquilitat ja que paga la pena.

En arribant al final de la costera trobarem un cartell de fusta indicant la direcció correcta per arribar a l'Alcàntera. Des d'ací podeu gaudir d'una preciosa vista de Sella amb el majestuós Alt al seu darrere.

L'Alcavó (Alcàntera)

Després d'uns vint minuts per un camí asfaltat, arribarem a un altre paratge d'alt valor paisagístic: la font de l'Alcàntera o font de l'Alcavó. L'indret conta amb una xicoteta zona de pic-nic a l'ombra d'un monument natural que no té res que envejar-li a les roques de la ciutat encantada de Conca: el penyó de la Carinya. Un poc més a la dreta veureu la Coveta de San Francisco.
Per l'esquerra, unes escales de fusta ens duen a l'alcavó d'on surt la font i, un poc més avant, seguint la sèquia, arribarem al toll de l'Alcàntera.

Després d'agafar forces i refrescar-nos un poc, emprenem el camí de tornada a Sella: en travessar el pont que hi trobarem a l'entrada d'aquest indret, agafem el camí de l'esquerra (prohibit per a cotxes) i, en uns vint minuts estarem de volta en Sella.

Recomanació personal: en arribant a la plaça, demaneu unes "espardenyes" i una cervesa ben fresca al bar de Paco com a recompensa per arribar a la fi de la ruta ;-)

Un llibre de referència

Als peus de l'Aitana és un llibre escrit pels geògrafs Àngels Domenech García, Pablo Giménez Font i el filòleg Francesc-Xavier Llorca Ibi. Tal com resa el subtítol, el treball tracta sobre la toponímia i el paisatge des de Sella i, done fe que acomplix el prometut amb escreix.

Al llibre es recullen i s'analitzen més de 700 noms usats al terme de Sella per referir-se als diversos indrets que hi trobem. Però no només es limita a aquesta tasca ja que, de forma paral·lela a la toponímia hi trobem una anàlisi exhaustiva de l'història que acompanya a cada localització i elements del paisatge sellardo.

El text s'acompanya de nombroses fotografies i, a la fi del mateix trobarem un recull de mapes en escala 1/100 (!!) on podrem localitzar sobre el terreny tots aquells indrets descrits al llarg de l'obra.

El llibre és de lectura amena i, a més, es convertix en un manual de referència obligat per entendre millor les nostres eixides pels voltants i planificar-ne de noves.

Als peus de l'Aitana, edita Excm. Ajuntament de Sella

ISBN: 978-84-606-4316-6

Benvinguts, caminants!

Moltes gràcies per visitar aquest nou bloc!

Caminar per Sella preten ser un punt de trobada pels amants del senderisme i els espais oberts. Ací encontrareu la descripció gràfica i escrita dels meus passejos pels voltants d'aquest poblet de la Marina Baixa.

La quantitat de rutes oficials (PR, GR) i oficioses és força gran al nostre païs, és per això que a aquest bloc ens centrarem només a una zona del mapa, un punt molt concret de la comunitat on he trobat, a més d'una forma excel·lent de relaxar-me i gaudir del paissatge, una quantitat de camins, senderes i antics assegadors d'allò més variat.

Però un camí no és només interessant pels llocs on ens pot dur, també ho és per la quantitat d'indrets d'interés que travessa i, com no, per la seva riquesa ambiental.

Sella des de l'Ermita de Santa Bàrbera

Espere que aquest mitjà servisca per fer-hos gaudir de Sella i els seus voltants i que acabeu prenent-li l'afecte que jo li tinc.

Geolocalització del poble de SELLA a GoogleMaps

Per anar obrint boca: ALGUNES IMATGES DE SELLA