dimecres, 21 d’agost del 2013

Ruta de l'aigua

Estrenem les rutes al bloc amb una de les meves primeres caminates per Sella: LA RUTA DE L'AIGUA (versió curta, sense anar per La Solana).


  • Distància total: aprox. 4'3 Kilòmetres
  • Temps aproximat: 1h i 15'
  • Desnivell màxim: 400 m
  • Grau de dificultat: baix


El Cabiló
Triem com a kilòmetre zero la plaça del poble, en concret el Cabiló (on comencen les escales del carrer Major, just front a l'esglèsia - veure foto a la dreta). El cabiló és el lloc on, antigament, es tancaven les vendes i s'arribava a acords importants.

Baixem pel carrer Major fins arribar al final del mateix, on acaben les escales. Ací agafem el carrer que va cap a la dreta (Carrer de més avall). Aquest carrer ens durà a la carretera,  eixirem a uns pocs metres del llavador, per cert ben bonic de veure. En lloc d'anar cap al llavador, caminem per la vorera de davant en direcció a l'entrada al poble. Abans d'arribar als bars, agafem a la dreta un xicotet camí de ciment (el Turrumpero) que ens portarà fins la carretera, molt prop del pont d'entrada a Sella.

Pont vell
En lloc de creuar per damunt del pont farem un desviament per on aquest comença: de nou una empinada costera ens porta fins el primer punt d'interés de la ruta: el pont vell (foto a la dreta). Aquest és l'antic vial d'entrada al poble. Mirant al riu, en direcció al pont nou, podem trobar les restes d'un antic molí d'aigua.

Si creuem el pont vell i pujem les escales, tornarem a la carretera...però per poc temps :-)


Bassa del Batle
A uns metres del pont es troba la costera que ens duu a la bassa del Batle (foto a l'esquerra), lloc imprescindible en la distribució d'aigua pels canals de rec. Front a l'esmentada bassa veureu les restes d'un antic llavador.

A l'esquerra de la bassa (per on es veu el xic de la foto) agafarem una xicoteta senda que ens porta, a través de bancals, de nou a la carretera.
En creuar-la, arribem a un camí asfaltat que baixa fins el paratge de El Salt i el Molí d'Amable o de Baix. A l'esquerra queda el poble i al front el barranc de l'Arc. Després d'uns cinc minuts caminant arribarem a un indret realment atractiu, tant pel seu interés en l'aprofitament de l'aigua com per la seua bellesa paisagística: ací és on confluixen el riu de Les Voltes i el de l'Arc. A la foto sota aquestes línies, dalt a l'esquerra, podeu veure les restes d'un antic assut; al centre, el salt i a la dreta el camí que duu al Molí de Baix i que agafarem per seguir amb la nostra ruta.

Paratge "El Salt"

Molí de Baix
Abans d'arribar a l'entrada al molí veurem, a ma esquerra, una costera que ens portarà al camí a l'Alcàntera. Des d'aquest caminet tindrem una fantàstica vista del molí des de dalt (foto dreta) així com del paratge que acabem de deixar arrere.

Dedicarem una futura entrada del bloc per parlar del molí amb més tranquilitat ja que paga la pena.

En arribant al final de la costera trobarem un cartell de fusta indicant la direcció correcta per arribar a l'Alcàntera. Des d'ací podeu gaudir d'una preciosa vista de Sella amb el majestuós Alt al seu darrere.

L'Alcavó (Alcàntera)
Després d'uns vint minuts per un camí asfaltat, arribarem a un altre paratge d'alt valor paisagístic: la font de l'Alcàntera o font de l'Alcavó. L'indret conta amb una xicoteta zona de pic-nic a l'ombra d'un monument natural que no té res que envejar-li a les roques de la ciutat encantada de Conca: el penyó de la Carinya. Un poc més a la dreta veureu la Coveta de San Francisco.
Per l'esquerra, unes escales de fusta ens duen a l'alcavó d'on surt la font i, un poc més avant, seguint la sèquia, arribarem al toll de l'Alcàntera.

Després d'agafar forces i refrescar-nos un poc, emprenem el camí de tornada a Sella: en travessar el pont que hi trobarem a l'entrada d'aquest indret, agafem el camí de l'esquerra (prohibit per a cotxes) i, en uns vint minuts estarem de volta en Sella.

Recomanació personal: en arribant a la plaça, demaneu unes "espardenyes" i una cervesa ben fresca al bar de Paco com a recompensa per arribar a la fi de la ruta ;-)

4 comentaris:

  1. Jo la vaig fer al poc d'inaugurar-se i és molt bonica! Enhorabona pel blog! Estaré molt atent a les seves publicacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies! Jo la coneixia a trossos. La primera vegada que la vaig fer sencera fou amb Mime, un xic de Sella que coneix ben be la història del poble.

      Elimina
  2. Manolita Chen, però que rebe explicada!! Ansiosa de llegir les pròximes cròniques de les teues caminates.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Aina! Espere que alguna vegada m'acompanyeu en estes eixides. Sempre d'aprenenen coses noves amb vosaltres.

      Elimina